Pàgina d'inici » Dietari » En arribar al terme

En arribar al terme

Llocs que queden a banda. ¿En queden gaires, encara, de llocs així? Llocs alliberats de buides xerrameques, aquest exhaustiu parlar per parlar i no tenir gairebé res a dir. M’aclame a tu, i el reportatge d’ahir mateix sobre Ovidi Montllor i un poc, també, sobre Estellés i Toti Soler. Silenci, m’aclame a tu, desitjable quotidianitat del silenci. Per al record de tantes absències. Mare de terra sola / arrape als teus genolls amb ungles brutes / invoque un nom o secreta consigna / mare de pols, segrestada esperança. /…un alfabet sempre amb clau al pany / el net destí, la sendera de llum /…Jo pujaré piament els graons / i en arribar al terme entonaré / el prec dels vents que em retornaves sempre.

Sí, llocs que quedin a banda.

Com les vergonyoses imatges d’aquests dies, talment cartilles de racionament, de tantes persones a qui la justícia rebaixa a l’obligació de fer cues terribles a la recerca d’un certificat que els permeti el compliment d’oficis tan bàsics i fonamentals com els de metge o infermera o professor o monitor i assistent de menjadors escolars, en relació amb població infantil i suposo que també adolescent. Penal, en diuen, d’aquest certificat. D’antecedents penals. Hores i hores de cua per un tràmit de tan sols 2 minuts. I un sol lloc a tot Catalunya, un sol i únic mostrador, al barri de La Sagrera de Barcelona, per dur-lo a terme.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s