Pàgina d'inici » Dietari » Gestos del plaer passat

Gestos del plaer passat

Un dels encants de veure i reveure La Nit de la Iguana (1964) és, sens dubte, el de contemplar la bellesa. La dels paisatges, però també la d’Ava Gardner, Deborah Kerr o la mateixa nimfa Sue Lyon. Hi ha, igualment, l’atractiu del personatge del reverend Shanon, encarnat per Richard Burton, i la direcció de John Huston, esclar. Aquesta vegada, però, l’atenció m’ha dut a centrar-me en aquelles turistes nord-americanes de l’òmnibus turístic, turistes ja velles i arrugades. Arrugades, sí, però d’una manera que em sembla diferent de com s’arruguen les dones en d’altres latituds com, per exemple, la nostra. Aquelles de l’òmnibus que dic fa la sensació d’haver-se anat arrugant en el confort i la bonança. Els solcs a la cara com a fruit de tots els gestos del plaer passat, joiós i sadollat, i repetit segurament gairebé fins a l’infinit i fins al punt d’haver-los (als gestos) imprès la màscara que ara guarneixen, la màscara d’una vellesa sense grandesa, la vellesa de la satisfacció i de tots els càntics dins d’aquell òmnibus sota les ordres de l’única excepció entre elles: l’excepció de la beata histèrica, frustrada, hipòcrita i ressentida que hi encarnà l’actriu Judith Fellowes.

Tot això i la lectura. La lectura que, igual que el cine, no és pas cap reflex de la vida sinó la vida en ella mateixa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s