Pàgina d'inici » Dietari » Potser per sempre

Potser per sempre

La contemplació del mar ara a l’hivern. Elegància. Claror, vent lleuger. I de vegades aquella obstinació seva per desfer-se d’alguna cosa que el molesta, que potser fins i tot el turmenta. Gairebé una hora de rellotge empenyent cap a la riba una andròmina, un objecte roig, més aviat gros, potser una taula o una cadira procedent d’alguna embarcació. Fins que, quan semblava que ja s’anava a encallar a l’arena, la rissaga tornava a atreure’l, se l’empassava, el gronxava uns instants, el tornava a expulsar cap a la platja, novament l’arponava, i així un cop rere l’altre. Certa angoixa produïa fins i tot l’espectacle. Després, però, la direcció del vent canvià i també la mar varià el seu corrent i, llavors, l’objecte s’anà allunyant fins al punt de desaparèixer de la vista potser per sempre, talment algú que hagués volgut expressar algun missatge i finalment s’hagués estimat més callar. Silenci.

One thought on “Potser per sempre

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s