Pàgina d'inici » Dietari » Vacuïtat

Vacuïtat

Sensacions d’ambigüitat personal. Mots que, en el fons, no volen dir res, idees com si fossin xecs sense provisions, valors sense valor, la memòria que em traeix i em fa mal, persones impenetrables, els fets i tot l’embalum de contradiccions, la veritat com a quimera i la realitat tan difusa que de vegades em costa de distingir-la del somni, la fantasia o l’al·lucinació. I el dubte constant, el dubte que d’acord que és senyal d’intel·ligència però que en mi representa la tara més ominosa del caràcter i de la meva manera de ser i de fer. Ell, el dubte, és el que m’ha fet veure i no veure-hi, actuar i no actuar i m’ha impedit i m’impedeix la formació de conviccions que durin, si més no, un poc en el temps, sempre influït de l’última cosa llegida o de l’última persona que em parla. El dubte m’ha anat també matant a poc a poc la passió de tal manera que, del món, me’n dóna tan sols la imatge com d’un remolí on s’ofeguen els fantasmes dels dies i no m’hi deixa sinó brins de successos folls i gesticulacions sense causa ni efecte ni finalitat. I així fins que just avui una de les persones que em sembla més inútil, vulgar i descarada d’aquest món de la política, Patxi López, l’han convertit en president del Parlament espanyol. És ben bé que només la vacuïtat pot atreure i seduir a primera vista.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s