Pàgina d'inici » Dietari » Urbanitat i elegància

Urbanitat i elegància

Urbanita de poble que no sap res de la natura. De fet, com tants d’altres que vivim aquesta època. Cap nom d’arbre, ni de planta, ni de flor. No m’aprofitaren gens totes aquelles excursions i acampades a la muntanya de quan vaig ser llobató i minyó escolta. Una companyia sencera dormint o passant la nit en una tenda de campanya lluny de la civilització. O els focs de camp. I les rotllanes al seu voltant. I l’Hora dels Adéus. La doctrina de Baden-Powell. Arreu on van, els escoltes estimen els boscos, les muntanyes i les prades, i els plau de conèixer els animals que els habiten i les meravelles de les flors i les plantes. I l’aire lliure del bon Déu, enmig del turons i arbres, entre ocells i bestioles, al mar i pels rius, és a dir, vivint en plena naturalesa, tenint la vostra pròpia tenda, cuinant i coneixent món, per assolir així una salut i una felicitat que les parets i el fum i l’asfalt de les ciutats mai no us proporcionaran. En fi, que res, res de tot això no quallà en mi. Bé, sí, potser tan sols allò de la “bona obra” diària, Tinent General Baden-Powell. (I també el reconeixement del fet que a principis dels anys 60 l’única llengua de totes aquelles “akel·les” i noies-guia de tan bona voluntat fou sempre el català). Però el cas és que recordo avui avis i pares que, per pobres que fossin, no els van caldre mai aquestes coses. Petits jardins o eixides amb plantes i algun safareig. També potser un galliner. Només amb això, i sense esforç, se sabien els noms de la sencera vegetació, o gairebé. Jo no. I això que es pot dir que me n’he fet un fart, després d’aquells episodis de l’escoltisme, de veure flors, flors pintades en hotels o departaments diversos, natures mortes o aquestes raquítiques plantes de testos o pitxers que semblen sembrades per perruquers o persones d’oficis semblants. I res més. Tan sols que ara que el rei dit d’Espanya, saltant-se aquell exigible mínim d’urbanitat i elegància, no vol rebre en persona la Presidenta del Parlament de Catalunya i s’estima més i demana que les coses li siguin comunicades per escrit i no pas a través de la paraula viva, efectivament President, més clar que l’aigua, nació o resignació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s