Pàgina d'inici » Dietari » Ser encara vius

Ser encara vius

Amor, amistat, sentiments. També els amics, te’ls estimes. No ho serien si no. Ara: segurament a l’amor, per existir, no li fa falta necessàriament ni el consentiment i ni tan sols el coneixement de la persona o persones estimades. Ens deu haver passat a tots el fet d’estimar, haver estimat, una persona que ens menyspreï i que fins i tot ens ignori, i el patiment que aleshores tot plegat comporta. És diferent, en canvi, el que passa amb l’amistat. L’amistat sí que exigeix reciprocitat, no es pot ser amic de qui no és el nostre amic. Em sembla que el veritable sentiment solidari és el de l’amistat. Encara que de vegades el temps l’espatlli, en general, quan és de veritat i no per conveniència, ni la distància et fa oblidar l’amic. Tot al revés del que passa amb l’amor, sentiment que pot arribar a ser del tot solitari i, per tant, inferior a l’amistat. I potser més nociu i tot quan el desengany ocorre. Esclar que, d’altra banda, no deixa de ser ben cert que hi ha un temps per a cada cosa i, així, tot això que acabes d’escriure hi ha dies que et sembla fals. La vida de vegades és també bella, i l’amor una font de plaer, i les paraules tan certes com la realitat de les coses, i el pensament clar i diàfan i no gens tèrbol, i el món resulta intel·ligible igual que aquesta aventura impagable de ser encara vius.

One thought on “Ser encara vius

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s