Pàgina d'inici » Dietari » Paraules ocioses

Paraules ocioses

Cal saber perdre. O empatar. És fonamental ensenyar aquesta lliçó. Sobretot als nens. Resulta molt difícil ensenyar-los a perdre. Tant és que juguin a soldats o al que vulguin, no admeten cap altra possibilitat que la victòria. I aleshores, quan aquesta es presenta impossible, miren de rescatar-la com sigui, amb qualsevol estratègia, fins i tot potser abandonen el joc abans que la derrota es confirmi o en proposen qualsevol altre en què estiguin segurs de guanyar. Perdre és possible i també el fracàs. I, a la que ho aprens, segur que la teva visió del món s’eixampla. Encara que sigui només com la d’aquell que, després d’haver dormit sempre de sol a sol, descobreix de sobte que la nit també existeix. Una cosa semblant a la que passa amb el parlar i l’escriure. Parlem, moltes vegades, no perquè tinguem res important a dir, sinó potser perquè el silenci ens inquieta o perquè no ens dóna la gana de passar inadvertits. I podem escoltar o llegir paraules dels altres, no per necessitat d’aprendre res, sinó perquè segurament estem avorrits i en alguna cosa o altra ens hem d’ocupar. De fet, el xerraire de cafè, que no té res a dir, i segons quins periodistes -que escriuen sense tenir res per escriure-, vénen a ser dues cares de la mateixa moneda. A Mateu 12:36 ho tenim ben descrit: paraules ocioses per les quals se’ns demanarà de passar comptes el dia del Judici. El que hi ha, en canvi, és el gaudi segur de passar sempre inadvertit, discret. O de no voler veure ni ser vist.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s