Pàgina d'inici » Dietari » A la que algú té una gran idea

A la que algú té una gran idea

Petits complements circumstancials. De temps i de lloc, principalment. De vegades també de mode i d’instrument, de causa i conseqüència. Poca cosa més que aquestes variacions del verb, som. M’agrada Banville quan afirma que, a la que algú té una gran idea, de seguida vol matar jueus, o musulmans, o no musulmans. Matar, liquidar, esbandir. Gent perillosa, aquesta que diu tenir grans idees. Complements circumstancials en què potser sí que els que governen més bé són els buròcrates. No fan la guerra, els buròcrates, no tenen grans idees, són grisos com el color gris planià, i només la gent amb grans idees en fa, de guerra. El que més aviat importaria són persones petites que facin la seva feina, que en tinguin ganes i la facin bé, persones, a més, que tinguin cura de la seva família. Persones que no creguin en gestos grossos i gesticulacions desmesurades, persones discretes i amables i preocupades pel que és a les seves mans, el seu entorn, els seus amics i la seva família. Complements circumstancials, també el de companyia, dels qui t’estimen i estimes. Tot això i també l’afirmació de Jordi Bianciotto que d’un llibre, d’una pel·lícula, d’una cançó i, fins i tot, d’un article, el que de veritat importa és si són bons i et fan alçar de la cadira, i no si contribueixen a fer determinada revolució, la que sigui.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s