Pàgina d'inici » Dietari » Sempre des de fora

Sempre des de fora

Avui em faig ressò tan sols d’aquesta carta que m’ha arribat. Més d’un i de dos la deuen ja conèixer. Però, tot i així, em plau ara difondre-la un poc més des d’aquí:

Carta oberta a Quim Arrufat.

Hola Quim, avui en un tweet parles de “fans” del president i de “hooligans”. Penso que són qualificatius desafortunats, poc respectuosos i demanaria que els retiressis.

En general, en el discurs de les CUP es diu que les persones (o els personatges) no són importants; tanmateix, i de manera contradictòria, heu fet de l’estigmatització del President de la Generalitat (ara en funcions), un dels cavalls de batalla de la vostra argumentació electoral.

Perquè és obvi que les persones són importants i determinants (totes), i a l’entorn de la figura del president Mas es lliura, en aquests moments, una batalla que no sé si és decisiva, però que, en qualsevol cas, és important per al futur de la societat catalana.

No sou els únics a blasmar l’activitat del President.

La dreta més cavernícola, la botiflera i l’espanyola (és a dir, els capitalistes de veritat), porten trinxant el President de fa mesos.

Pensen bàsicament que, en renunciar al seu paper de cap de la policia del Gueto, Mas és un traïdor a la causa de la dreta nacionalista espanyola (i els seus aliats botiflers). La canalla de l’Opus de La Caixa el té al punt de mira, també els del Sabadell; els del Pont aeri l’hi tenen jurada i no cal ni dir que el Grup Godó ha posat tota la carn a la graella per liquidar-lo. I, encara, tot l’entorn Lara, la Sexta, El Periódico, els bisbes espanyols, els serveis secrets, la judicatura, el ministre de Defensa, la Caverna Mediàtica de Madrid, tots ells han fet de tot per destruir el President. Els poderosos han aixecat, a cop de talonari, nous lideratges (Pablo Iglesias, Rivera…) per laminar el potencial perill català que s’obria amb la “traïció” d’Artur Mas. Està clar que Mas ha estat, i és, l’enemic principal. El principal enemic a batre. La torrentada contra Mas ha vingut acompanyada de les punyalades polítiques (contra el procés i contra Mas), que han estat continuades, per part d’UDC de manera evident, però també amb posicionaments discutibles per banda d’ERC (afortunadament avui superats) i les darreres, les dels estalinistes d’ICV… i també les vostres, que també considereu que Mas és l’enemic emblemàtic a batre.

A la meva manera de veure, el balanç de l’activitat de Mas té grans errades.

Efectivament, el govern “dels millors” ha estat patètic en cultura i educació (un autèntic desastre), ha tingut forats negres en Governació i situacions discutibles a Sanitat. Se li atribueixen retallades, òbviament, però la situació de crisi i la brutal ofensiva de l’Estat no deixaven marge. Es diu que CiU era un cau de corruptes i que Mas n’era el vaixell insígnia. Jo no ho veig així. CiU va ser un producte de la cultura de la corrupció que va infantar la Transició, com tots els altres partits.

Tanmateix, Mas ha acabat amb això, i avui dia els observadors exteriors reconeixen que la Generalitat és l’administració de l’Estat més transparent, i la que té menys funcionaris. Altrament (i a l’espera del proper dossier contra Mas…) ningú no ha demostrat res. Hores d’ara, dir que Mas és un corrupte és una difamació, la digui qui la digui, Fernández Díaz o vosaltres mateixos.

En una dinàmica constructiva, jo us diria que Mas i la seva circumstància, contràriament al que dieu, han estat positius i pro-actius. Han trinxat CiU, han eradicat finalment el càncer d’Unió Democràtica i han fet un partit nou de tall liberal, de centre esquerra, la nova Convergència, que suposo que acabarà assemblant-se al Partit Nacional d’Escòcia. A banda, Mas ha impulsat el moviment d’emancipació nacional i li ha donat cobertura des de les minses possibilitats de les estructures autonòmiques, i al seu nivell ha posat l’Estat contra les cordes. Ha estat, sobretot la gent i el carrer, d’acord, però ell ha resultat determinant. Si Mas s’hi hagués posat de cul, el carrer no hauria avançat. Ell ha estat proactiu i fins i tot locomotora. No és d’estranyar que tota la força dels capitalistes (els de debò) i de tota l’Espanya de sempre estiguin contra ell. És un dels enemics a batre, i sobretot perquè la seva figura (President de la Generalitat compromès amb la llibertat) és del tot simbòlica. Ni tu, ni en Fernández, ni tampoc l’Anna, no sou un perill per al sistema. Sou una anomalia vintage i pureta tolerable (si més no ara com ara). Qui ha fet tremolar el sistema, qui dóna escac al sistema, el revolucionari, en definitiva, és Mas, i per això mateix és a ell que volen posar a la presó, i no pas a vosaltres que, fins i tot avui, sou la gran esperança de la canalla política de Madrid. En Leguina, el qual conec de fa anys (des de finals dels 70), ho ha manifestat amb clarividència: sou la darrera barrera per frenar la bèstia. Enhorabona, valents.

De vegades, en les confrontacions, no pots escollir el camp de batalla.

Has de lluitar allà on toca i fins i tot allà on t’ho imposen els enemics. Avui, Mas, President de la Generalitat en funcions, és un camp de batalla en tant que és un símbol, i això ho ha decidit l’Estat, la Banca, el Palco del Bernabéu, La Caixa, Godó, Lara i, en general, els capitalistes que tant blasmeu. Abatre Mas és l’objectiu principal dels enemics de la Terra. I abatre Junts pel Sí l’objectiu associat. Aquesta és la batalla de la setmana… i vosaltres no reconeixeu la importància de la batalla, i dieu que Mas, un dels nostres al capdavall, és prescindible.

Quina miopia! Quan la batalla, potser decisiva, es lliura a Pàndols vosaltres gireu l’esquena i us dediqueu a fer discursos a la rereguarda.  De fet, encara pitjor, atès que dieu que en cap cas investireu Mas perquè representa la corrupció capitalista. Deu ser per això que la Banca, l’Estat i els poderosos li volen fer la pell. De fet, sou vosaltres, i els“col·laboracionistes” en general, els qui esteu sota sospita de fer el joc als capitalistes poderosos, i a l’Estat opressor, tot donant cobertura a l’enderroc del President.

No us demano que doneu suport a la investidura de Mas, sé que la vostra rígida i pura moral revolucionaria us ho impedeix. I que teniu un compromís, ja que vau dir que no ho faríeu. Bé, feu el que vulgueu, potser preferiu l’Arrimadas o la Colau de torn… Altrament la vostra immaculada i pedant moral revolucionaria diu que no entrareu en cap govern de concentració. Naturalment, no us mullareu, ni us embrutareu en cap govern que hagi de treballar amb problemes i pressupostos reals; sou massa purs. No us comprometeu, no baixareu a l’arena. Avui preteneu limitar, decidir o aconsellar qui es pot presentar, o no, d’una altra candidatura. A Junts pel Sí, tenim un candidat pactat, i vosaltres dieu que no pot ser (!), que aquest no us agrada. Preteneu dir el que s’ha de fer o deixar de fer, però vosaltres, ho feu sempre des de fora. De fet, el mateix que els capellans, que diu que no carden, però que no s’estan de dir als altres el que poden i el que no poden fer… En fi… Enhorabona, revolucionaris…

Tot i que en algun moment us he donat suport, ara ja no tinc cap esperança en la vostra capacitat política. Crec que, abans de pregar-vos una mica de racionalitat, m’estimo més que cremem tots plegats aquesta etapa lamentable, al més aviat possible, i que procedim a noves eleccions, a veure si us posen a lloc d’una vegada.

Francesc Xavier Hernandez Cardona

(Barcelona, 1954) és un historiador català, catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona.

One thought on “Sempre des de fora

  1. Hi estic bàsicament d’acord. Tanmateix, no trobo bé que el nom d’ERC es barregi amb els d’UDC, ICV i CUP quan es denuncia “les punyalades polítiques contra Mas i el procés”, encara que sigui esmentat amb una pinzellada. ERC, legítimament (una legitimitat que s’atorga a la CUP, però se sol escatimar a ERC), porta un camí propi, com a partit diferent que és de CDC. A més, no es pot retraure als republicans que no hagin estat fidels al procés i als compromisos adquirits amb CiU després de les eleccions del 2012, bo i renunciant a exercir d’oposició. Al contrari, jo trobo que va ser Mas (que no és Sant Francesc sinó un polític molt astut) qui va saber jugar molt bé les cartes per alçar-se com a protagonista arran del 9N. Un protagonisme compartit amb en Fernández, de la CUP, en detriment de Junqueras, i tot amb l’ajuda mediàtica convergent, que en feia, fins i tot, certa babarota. Si ara ens trobem que aquests purs tenen la paella pel mànec és, per una banda, perquè hi ha uns altres purs que els han votat (molts dels quals convergents de tota la vida), i no em refereixo a la puresa anticapitalista sinó a una puresa derivada d’un cert ideal que frega l’etnicisme; i per una altra perquè van ser exalçats mediàticament, amb l’afany de debilitar ERC, quan encara s’abraçaven amb Mas, abans de tornar-se dolents, pels mateixos que ara en reneguen, els insulten i la ràbia se’ls emporta. En podria donar noms. Mas i CDC haurien d’aprofitar per refundar-se i armar un partit de centradreta liberal, modern i útil a la societat catalana, i no jugar a ser el que no és ni ha sigut mai: un partit socialdemòcrata; aquest espai ja està ocupat. Un país com el nostre, homologable a Europa, ha de disposar d’organitzacions que omplin tot l’espectre ideològic.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s