Pàgina d'inici » Dietari » Camaleònics

Camaleònics

Després de saber ahir això d’aquest empat, em vaig decidir per Zelig, Leonard Zelig, l’home-camaleó. Ser camaleònics, penso, ¿per què no? En presència d’un de gras, t’engreixes; al costat d’un negre, t’enfosqueixes; ets capaç de sostenir haver treballat amb Freud a Viena si veus que et trobes entre metges. I així successivament, sense aturador. Fins aquell dia, però, que doctors en medicina, suposadament de veritat, s’interessen pel teu cas i no són capaços de trobar-ne el secret. Apareixes al costat del Papa i també al costat de Hitler, ets famós i tothom parla de tu i del teu cas, jugador de bèisbol sense tenir-ne ni idea, camaleònic. Només hi ha una persona que creu fermament que tens cura, que et pots guarir, la doctora Fletcher. I t’hipnotitza i aleshores tot esclata perquè l’única cosa que veus és que te n’hi vols anar al llit. I se sap també que el que sempre t’ha interessat és caure bé als altres i que t’acceptin tot i no haver llegit, com ells, Moby Dick. I recaus i recaus, camaleònic, i et fas teves frases que no són teves i sempre aparentes el que no ets. Camaleònics com Zelig. Camuflats. Ser un poc com Zelig i mentir per agradar. La psicòloga m’ha dit que hauria de dir la veritat i començar a visitar un ginecòleg. Tants i tants anys passats sense saber en realitat qui era, espantat i amb molta por del que en el fons podria ser. I a la/es CUP tot són noies. Que bo! Quina gràcia!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s