Pàgina d'inici » Dietari » Tan lluny de les estrelles

Tan lluny de les estrelles

S’ha anat posant de moda l’expressió “en comú”. Fer les coses en comú, viure en comú, tot en comú. La qüestió sembla ben bé que sigui empènyer-ho tot escales avall. És així com ho veig i com ho sento. I avui, però, tot el que sé dir són aquests versos de Sagarra ara que ens ha deixat un dels seus més insignes rapsodes. El gust, la distinció i el plaer de Joan Pera i Serra, en Joan Pera d’Arenys (acs). Sembla que el senti. “Avui el llavi cansat / vol estrafer l’alegria, / homes de bona voluntat; / avui la llengua impia / sembla que demani caritat / per esborrar la gran malenconia / del nostre món atabalat. / Del nostre món de crits i arpelles, / de mandrejar encomanadís, / del nostre món cansat i gris, / de miserables coses velles / emmascarades de vernís, / del nostre món tan lluny de les estrelles!” I no, no són versos lliures. Ni els versos, que rimen, ni la veu que els acompanya, tota ella música.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s