Pàgina d'inici » Dietari » Aquest joc del consum

Aquest joc del consum

Al llibret de Simone de Beauvoir sobre la Vellesa es pot llegir que el vell ha anat quedant expulsat de la societat perquè ja no participa en aquest joc del consum. El vell entristeix i a poc a poc se l’aïlla juntament amb els altres vells. S’ha anat tornant avar, a més a més, potser a causa de les seves experiències i de la por de quedar-se sense cèntims. Ara segurament ja no tant, però en temps de Beauvoir sí que moltes vegades a l’edat de la jubilació el vell comença o començava a morir-se. La societat ja no el suporta. I la veritat és que el vell podria tornar a formar part d’aquesta moderna societat si s’arribés a trobar la forma de fer-lo econòmicament interessant, exactament igual que el que passa amb el jove que impulsa modes diverses des del moment que pot disposar de cèntims. De totes maneres, afirma Beauvoir, el problema és seriós i va néixer amb la família conjugal (marit, muller, criatures) que substituí aquella altra família anomenada patriarcal (avis, pares, fills). Avui són molt més diversos, encara, els models de família, i això suposant que en molts casos es pugui continuar fent servir aquest mot de família. El cas és que, sigui com sigui, sempre hi ha aquell moment que, aïllat del context familiar, potser sense néts i sense autoritat, el vell és ja un destorb, veritable derrota del materialisme. I un cop més de bracet amb Flaiano: no em demanis més qui sóc. Mentida i Mort. Veritat i Vida. Vulgaritat i Consum. Exercici burocràtic del fet de viure.

 

One thought on “Aquest joc del consum

  1. Ens pensem que avancem per sol fet de caminar. Caminem: avencem. Reculem: retrocedim. Però el progrés que ens han venut és un avenç? Com que tenim la certesa que caminar és avançar, ens pensem que avançar és sinònim de millorar. I jo diria que no en tots els casos. En medicina sí, per exemple, avancem. Però en altres facetes i disciplines de la vida, avancem? El fet de cremar etapes i de passar fulls de calendari, és un avenç per si sol? O és que, avançant, no ens deixem perdre coses que hauríem de conservar? Tot lo nou és millor que tot lo vell? Els joves parlen (enraonen, raonen) millor que els vells? Le noves tecnologies estan al servei de la humanitat i de l’humanisme o som nosaltres, els humans, que estem al servei d’uns altres (pocs) humans, més poderosos que els que formem la gran terregada? Si trenquem el nexe amb els nostres vells, amb la tradició, no deixem el jovent a l’atzar de les modes promogudes per uns interessos determinats, a l’intempèrie? Ser jove és un valor d’avenç sense cap més explicació? I d’aquesta manera no tornarem al mico?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s