Pàgina d'inici » Dietari » Malalts

Malalts

Comença l’any Llull. I el que temo és que no servirà de gran cosa. Ni tan sols per admetre, tal com sostenia el seu brillant deixeble Leibniz, que no hi ha dos individus iguals. Que tal cosa no és possible. I no només  a causa de la impossibilitat que les arrugues d’un home, o d’una dona, siguin -en cada plec i en cada angle- idèntiques a les d’un altre/a. No. Intuïa més aviat que del que es tractava és d’ànimes diferents, maneres d’imaginar distintes, la garantia d’una originalitat modesta, però segura. Memòria, intel·ligència, voluntat. Potències ben diverses en tots i cadascun de nosaltres, humans. Paciència, diuen alguns. Que se’ls acaba la paciència. D’acord. Però hi ha una cosa que encara em molesta més que el fet de veure escrit, en un text, mes en lloc de però (mes no sabrem mai, per exemple, en lloc de però no sabrem mai). I aquesta cosa que dic és topar-me amb la inscripció *Fins Mai als murs d’algunes seus de partits. Quin mal d’ulls i que malament que sona. Tan malament que no és ni nostra, aquesta expressió que, més que una expressió, és un simple gargot de menyspreu i de ressentiment del més baix. Malalts. I no és pas que siguin gaires aquests que ostenten la mena de dic de contenció que han instal·lat aquí davant. Les malalties es curen anant al metge. Acabo de llegir que la medicina és una forma imprescindible de l’art, de l’art de la vida. Humanisme fonamental de la bellesa. Déu nos en guard, d’aquesta gent. Els aniria bé, per cert, un poc de Llull. A reveure!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s