Pàgina d'inici » Dietari » Distrets

Distrets

Sé perfectament que moltes vegades passo per retrògrad i reaccionari, que vaig o em moc enrere i que estic contra el progrés, sobretot de segons quines coses s’han arribat a entendre com a progrés. No em molesta passar per retrògrad. Em va plaure fer de professor. M’hauria agradat poder viure de rendes, però em va plaure fer de professor. M’hi he guanyat més o menys la vida. Més aviat menys que més, naturalment. Mai no són de classe alta, els professors. Són -som-, com a molt, de classe mitjana. He procurat no fer mai cas de cap llei educativa tret d’aquelles no escrites que vaig aprendre dels professors, pocs, que més em van agradar i influir. Seduir, commoure, convèncer. Reaccionar. En aquell temps de què parlo actuaren en la creença que ells, els professors, ensenyen i els alumnes aprenen. I em sembla que és així com hauria de ser. Sinó que tot ha anat quedant capgirat. Tant de bo poguéssim tornar-hi, penso. Tornar enrere vers aquells models en què el professor dicta classes intenses, fogoses, entusiastes amb una didàctica gairebé perfecta. I mentrestant els alumnes prenen notes, embadalits, a les seves llibretes amb aquella sensació de plenitud, de descobriment. I callen quan cal que callin, pregunten només en el moment oportú, distingeixen netament entre una plaça pública i l’aula on són, no es distreuen, no conversen amb el company i col·lega del costat, i mai, mai, no els passa pel cap gargotejar el propi nom i deixar-lo imprès al banc on seuen o a la taula on escriuen. Lletjor i brutícia.

Em sembla que és així com tot hauria de funcionar. I tampoc el professor no hauria de pretendre mai fer-se passar per tan jove com són els seus alumnes ni esforçar-se desmesuradament a crear-hi aquella mena de complicitat apressada i superficial. I hauria també de saber que és del tot secundari vestir-se com ells o imitar-los en certes manies i preferències verbals. I no actuar com si tots fóssim iguals senzillament perquè no som iguals, professors i alumnes. En fi, hi hagué un dia que estiguérem molt a prop de tot això. I ara vés a saber què se n’ha fet. Profit i utilitat material tan sols. Tot ben mastegat i sense gairebé reptes. Absència de formes. Tuteig universal. I tot a còpia, com a mínim, d’haver-nos anat fent tant els distrets.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s