Pàgina d'inici » Dietari » Badar

Badar

Passejar més que no pas caminar. Com aquest migdia, en sortir de la ràdio, que no sabia ben bé què fer. Claror esplèndida i temperatura agradable. Baixo riera avall primer fins a l’Ateneu i m’hi trobo el president. Vichy i conversa sobre els malentesos intencionats de l’ajuntament. Urbanisme no és el mateix que Hisenda encara que les regidories conflueixen en una mateixa persona. I és a Hisenda que apel·lem. Hi ha uns cèntims concedits per la Diputació, uns cèntims que ens corresponen i que no hi ha manera que l’ajuntament, que n’és dipositari, ens els ingressi. I, mentrestant, dificultats econòmiques de l’entitat. I unes obres de remodelació urgent de l’edifici que no poden començar. Bé, això ara seria massa llarg d’explicar. Deixem-ho estar. Tampoc és aquest el lloc on explicar-ho. No m’agraden les persones formades d’una vegada i per sempre, màscares d’una moral inexistent. Ments aparentment quadriculades i atribulades que no són gaire de fiar. Cabòries. La moral d’aquest temps. O l’ètica mancada d’estètica. Total que decideixo passejar per l’avinguda de ciprers que condueix al cementiri. Netedat del cel i de l’aire. Cert confort interior. Intento no pensar mentre passejo. Em fa l’efecte que només penso quan hi estic obligat. Em passa una mica com a Gombrowicz. M’estimo més badar que no pas pensar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s