Pàgina d'inici » Dietari » Sotracs i llacunes

Sotracs i llacunes

També jugava a pilota amb els nens, ell, dintre l’aigua de cada estiu. I no li agradava, ni li agrada, gens la cuina, però de tant en tant fins i tot afilava ganivets i altres utensilis, i ella, llavors, s’hi acostava i li feia aquell petó tímid i ple de fervor, veritable petó d’amor. La memòria és plena de sotracs i llacunes, i ara no recorda quan va ser que ella li féu l’última declaració franca d’amor. D’amor franc. Recuperaven de tant en tant els seus millors moments, de fet cada cop més sovint els havien de recuperar. Fins aquell dia que ell es va trobar ja, envoltat d’un silenci trist, menjant ous passats per aigua i pensant en ella amb ressentiment i potser amb alguna cosa encara pitjor. Llums i ombres de la història. Fins que l’ombra acabà definitivament imposant-se.

One thought on “Sotracs i llacunes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s