Pàgina d'inici » Dietari » Un dels més bells records

Un dels més bells records

¿Són amics de veritat aquells que tenim en consideració d’amics? Emerson estava segur que només resulta idoni per a aquesta societat el magnànim, aquell per a qui la veritable economia no és sinó la grandesa i la bondat. Hem de tenir diners per viure, esclar. I segurament el que no cal és cap fortuna. No t’hi fiquis mai en la possible, o no, fortuna del teu amic. L’amistat exigeix un tracte gairebé religiós. Parlem, també, d’escollir els nostres amics, però la veritat és que els amics s’escullen ells mateixos. I els seus mèrits no són els teus i està bé d’admirar-los. Deixa espai a tots aquests mèrits que admires i queda’t un poc a banda. De fet, ets amic del seu pensament i de la seva manera de ser i no pas dels botons de la seva americana o de l’olor que desprèn el seu perfum. No pot ser que tants nois i noies considerin l’amic una propietat de la qual extreure encara que tan sols sigui un breu i confús plaer. En lloc del benefici més noble de l’amistat, vull dir. El benefici de l’espectacle que el teu amic hauria de ser per a tu. Hi ha amics que fa temps que no veig -no em cal per saber que hi són- i alguns que, malauradament, ja no veuré mai més. L’amistat és, també, un dels més bells records que et pot oferir la vida.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s