Pàgina d'inici » Dietari » La llet com bull

La llet com bull

El petricó era aquella mesura de volum que a casa fèiem servir quan cada setmana, sens falta, venia la lletera a proveir-nos la llet que ens calia. Els grans, pares i avis, gairebé no en prenien, de llet. I un petricó era la quarta part d’un porró i, com que, de porrons, n’hi havia de diferents capacitats, per entendre’ns diré que això volia dir 23:5 cl. que, naturalment, ella, la lletera, arrodonia sempre fins al quart de litre exacte. Recordo que 6 o 7 petricons necessitàvem llavors. Ja fa temps que no n’hi ha, de lleteres, ja no fan falta. Igual que fa temps que no fa falta, tampoc, bullir la llet abans de prendre-te-la. Minut i mig de microones i avall. Aquell temps de lleteres i de petricons. No hi havia cuines de gas tampoc i eren de carbó abans de ser elèctriques. Bullidors d’alumini fins que la llet sobreeixia del pot abans d’haver de deixar-la refredar. La precisió i la lliçó de Proust a la Recerca…, concretament al Cantó de Guermantes de l’edició del Cercle de Viena segons la traducció magistral de Josep M. Pinto, un cop més. “Hi ha supressions de soroll que no són momentànies. Aquell que s’ha tornat sord del tot ni tan sols pot fer escalfar a la vora seu un bullidor de llet sense haver de llucar amb els ulls, sobre la tapadora oberta, el reflex blanc, hiperbori, semblant al d’una tempesta de neu i que és el signe premonitori que és assenyat obeir, enretirant, com el Senyor aturant les onades, els endolls elèctrics; perquè ja l’ou ascendent i espasmòdic de la llet que bull està duent a terme la seva crescuda en encrespaments oblics, infla, arrodoneix algunes veles mig de cap per avall que la nata havia plegat, en llança a la tempesta una de nacre i que la interrupció dels corrents, si l’oratge elèctric es conjura a temps, les farà giravoltar totes sobre elles mateixes i llançarà a la deriva, transformades en pètals de magnòlia. Si el malalt no hagués pres les precaucions necessàries prou de pressa, ben aviat els llibres i el rellotge engolits emergirien amb prou feines d’un mar blanc després d’aquest diluvi làctic…”. No et cremis, eh! Foc i soroll del foc. Als antípodes d’avui mateix.

One thought on “La llet com bull

  1. Ostres, sí. És ben bé com ho dieu. Jo també ho vaig aconseguir. La llet l’anàvem a buscar a la lleteria, que era a tres cantons de casa. Ma mare o bé l’àvia la bullien. Havia de fer la pujada tres vegades, i deixava un tel de mató que ma mare em posava a sobre d’una llesca de pa amb un pols de sucre. I els petricons, també les lliures i les terces (400 gr.) i les unces. I també amb cuina dita econòmica, a base de carbó. Parlo de mitjans anys seixantes. I el braser, amb el fred que fotia? No sé com en vam sortir tan bons, encara.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s