Pàgina d'inici » Dietari » Persones no derrotistes

Persones no derrotistes

Va ser en aquella novel·la, que es diu Réquiem, que Antonio Tabucchi va fer dir a un Pessoa fantasmal allò de “no em deixi sol enmig de persones tan plenes de certeses. Em sembla terrible aquesta mena de gent”. Entre d’altres coses, l’elegància perfecta consisteix a no fer mai ostentació de tu mateix. Que tot quedi sepultat al subsol del llenguatge. Passar desapercebut. I procurar de no fer-te veure mai. Aquells escriptors que ho saben tot, que tot ho coneixen i que de tot hi entenen, o que, si més no, ho fan veure, de fet no haurien de publicar cap més llibre. I això mateix serveix, i encara més, per a tants i tants que no paren d’opinar sobre tot el diví i l’humà. L’efecte que fan és, sense segurament no haver anat mai enlloc ni comprès res de tot allò de què parlen, d’estar de tornada de tot i d’arreu. Pesats. Pesats i embrutits. M’estimo més aquella altra mena de persones, homes o dones, que són encara capaces de somiar, d’alimentar il·lusions, persones no derrotistes. Gairebé no apareixen mai aquesta mena d’éssers. I són justament aquests els únics de qui encara es pot dir que són aproximadament lliures. Com aquella dolça Sabrina de Billy Wilder (1954). Audrey Hepburn. “Yes, father”! O “No, father”. Expressions de respecte que ara seran ja tan difícils, per no dir impossible, de recuperar. Quina gran i bona estona, la d’ahir al vespre.

One thought on “Persones no derrotistes

  1. Es difícil comentar algo que de primeras me parece tan lógico como acertado. Claro, me asalta una duda, si comento y me dejo ver, ¿en qué me convierto?… ¿es mejor quizás leer y no opinar para no aparecer y así pasar desapercibido?, parece una reflexión tonta, pero no lo es, es una de las dudas que asaltan siempre a la gente como el que suscribe a la hora de mostrarse como individuo entre la masa. Quizás inseguridad patológica o quizás por que no, lo que tu suscribes en tu artículo… Si me muestro como individuo, que sea a raíz del conocimiento adquirido y no por aparentar algo que no soy…

    En fin, perdona la irrupción en tu blog, buena reflexión que comparto, que me hago en multitud de ocasiones y que debería hacer mucha gente que asevera sin conocimiento de causa…

    Salud
    Néstor.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s