Pàgina d'inici » Dietari » Persones no derrotistes

Persones no derrotistes

Va ser en aquella novel·la, que es diu Réquiem, que Antonio Tabucchi va fer dir a un Pessoa fantasmal allò de “no em deixi sol enmig de persones tan plenes de certeses. Em sembla terrible aquesta mena de gent”. Entre d’altres coses, l’elegància perfecta consisteix a no fer mai ostentació de tu mateix. Que tot quedi sepultat al subsol del llenguatge. Passar desapercebut. I procurar de no fer-te veure mai. Aquells escriptors que ho saben tot, que tot ho coneixen i que de tot hi entenen, o que, si més no, ho fan veure, de fet no haurien de publicar cap més llibre. I això mateix serveix, i encara més, per a tants i tants que no paren d’opinar sobre tot el diví i l’humà. L’efecte que fan és, sense segurament no haver anat mai enlloc ni comprès res de tot allò de què parlen, d’estar de tornada de tot i d’arreu. Pesats. Pesats i embrutits. M’estimo més aquella altra mena de persones, homes o dones, que són encara capaces de somiar, d’alimentar il·lusions, persones no derrotistes. Gairebé no apareixen mai aquesta mena d’éssers. I són justament aquests els únics de qui encara es pot dir que són aproximadament lliures. Com aquella dolça Sabrina de Billy Wilder (1954). Audrey Hepburn. “Yes, father”! O “No, father”. Expressions de respecte que ara seran ja tan difícils, per no dir impossible, de recuperar. Quina gran i bona estona, la d’ahir al vespre.

2 thoughts on “Persones no derrotistes

  1. Es difícil comentar algo que de primeras me parece tan lógico como acertado. Claro, me asalta una duda, si comento y me dejo ver, ¿en qué me convierto?… ¿es mejor quizás leer y no opinar para no aparecer y así pasar desapercibido?, parece una reflexión tonta, pero no lo es, es una de las dudas que asaltan siempre a la gente como el que suscribe a la hora de mostrarse como individuo entre la masa. Quizás inseguridad patológica o quizás por que no, lo que tu suscribes en tu artículo… Si me muestro como individuo, que sea a raíz del conocimiento adquirido y no por aparentar algo que no soy…

    En fin, perdona la irrupción en tu blog, buena reflexión que comparto, que me hago en multitud de ocasiones y que debería hacer mucha gente que asevera sin conocimiento de causa…

    Salud
    Néstor.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s