Pàgina d'inici » Dietari » L’òrgan del plaer estètic

L’òrgan del plaer estètic

Sí, això mateix, ¿què som, què seríem, sense Art? L’art com a muralla de contenció envers la barbàrie humana que ens envolta, la barbàrie de la natura deixada anar de la mà de Déu i de la qual som fills. Potser és que no hi ha resposta, potser és que no som prou forts. Almogàvers i estocada catalana, vaig sentir ahir Dolors Miquel com recitava. Ofici de l’ànima (de l’artista). Jo hauria volgut ser pràctic de port. Però mira. ¿Les coses ens plauen perquè són belles o són belles perquè ens plauen? Bellesa, instant que es fa etern, commoció. Proporció, harmonia, simetria. Disposició del subjecte. Mirada, ull de l’esperit, contingut i sobretot forma. Per a mi la bellesa és també aquest programa del 33 els vespres de dissabte. Manzano i Antich. Amb Filosofia. I l’actitud i el reencontre fortuït. I Victòria Cirlot, la seva paraula i el seu cos, i tot el que és i tot el que ha estat. On hi ha bellesa hi ha també, continguda, la mort de la bellesa. L’horror i la bellesa. Baudelaire i tot allò transitori, que és exactament tot. Bellesa, ¿no t’he de tornar a veure sinó a l’eternitat? Allò que ens desespera ens pertorba. ¿Ètica o Estètica? Silenci, solitud. I espai per a la reflexió. I un poc més de David Simon quan afirma que el que cal és passar de l’espectador mitjà. ¿Què és un espectador mitjà? El món n’està farcit i fins i tot Obama calla quan parla Simon. Addictes. ¿Quin deu ser, per acabar, l’òrgan del plaer estètic que et fa copsar la bellesa i els instants de plenitud conscient?

One thought on “L’òrgan del plaer estètic

  1. No hi ha bellesa comparable a la que ofereix la naturalesa sense màcula i no us considero tan bàrbar com per no copsar-ho, això. No es tracta de ser bucòlic ni carrincló, no es tracta de negar els aspectes terribles dels elements. Parlem, solament, de bellesa perfecta.
    Perjudica greument el vostre bagatge intel·lectual i la necessària honestedat que ha de tenir un discurs que vol ser creïble que encara avui no hàgiu reconegut el canvi climàtic. Quan el prejudici i el dogmatisme, quan les dèries entelen la lucidesa, quan no es vol baixar del burro, tot el discurs queda tocat, coix, inversemblant.
    Que no em parli de bellesa algú que resta impàvid davant, precisament, la seva destrucció.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s