Pàgina d'inici » Dietari » Suprema confusió

Suprema confusió

Un poc més de Pitol i l’Art de la Fuga. M’entretinc en una data, la del 26 de gener del 1995, exactament quan explica les dues setmanes que passà rellegint els diaris de Thomas Mann. I el debat ideològic que duen a terme els dos tísics de La Muntanya Màgica, impagables Settembrini i Naphta, el primer maçó i demòcrata, l’altre jesuïta, autòcrata. Tos dos malalts incurables. I aquí Pitol esmenta Kundera i el seu pensament que la tranquil·la ironia de Mann relativitza la veritat d’aquests dos erudits del sanatori. El debat no té cap guanyador, diu. Potser tampoc cap dels dos no el perd. I afegeix que la ironia de la novel·la va molt més enllà i culmina en aquella escena en què tant l’un com l’altre, envoltats del seu petit auditori i embriagats de la seva lògica implacable, duen els seus arguments al límit, de tal manera que ara ja ningú no sap qui defensa el progrés, qui la tradició, qui la raó, qui tot allò irracional, qui l’esperit, qui el cos i qui la llibertat. Al llarg de diverses pàgines assistim, ni més ni menys, a una suprema confusió, on les paraules perden sentit i el debat es torna més violent mentre l’actitud de tots dos es fan fent cada cop més intercanviable. Quina gran metàfora, penso, de totes aquestes coses que ara mateix ens toca de viure. Elevo pregàries perquè Lucífer no torni a fer de Caudillo ni de res.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s