Pàgina d'inici » Dietari » Afany inútil

Afany inútil

Feta ja aquest migdia la classe a l’Ateneu. 7 al voltant de la taula. Fragments de l’Eclesiastès (Cohèlet), avui. He vist totes les obres que es fan sota el sol. I res de nou. Res de nou sota el sol: tot és vanitat i afany inútil. Tot és efímer i tot és en va. Igual que els rius, que corren sempre cap al mar i el mar no s’omple. Etcètera. Aquestes coses que m’ha sorprès que per a més d’un fossin noves. Debat i discussió. A voltes en veu molt alta i converses també creuades. Excitació. Difícil d’entendre’s quan tothom parla alhora. Convençut que els nois i les noies haurien de llegir aquestes coses mentre són encara a l’escola i a l’institut. Hi hauria d’haver el temor d’alguna cosa. I la llibertat que consisteix sempre a saber triar entre el bé i el mal. Total que, arribat a casa, trobo aquesta nota de Schopenhauer, a L’Art d’Envellir. Ens asseiem junts i parlem i ens excitem els uns amb els altres, i els ulls brillen i les veus es van tornant cada cop més sonores; exactament igual que d’altres s’assegueren fa milers d’anys: i era ja la mateixa cosa, i eren segurament els mateixos: i així serà també d’aquí milers anys o mentre continuï havent-hi vida a la terra. És el temps, amics, això que anomenem temps, que impedeix que descobrim aquest fet. El temps que sempre hi és. O potser és tan sols aquest desig d’arribar a vells, però al mateix temps la negació d’haver-hi ja arribat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s