Pàgina d'inici » Dietari » Beta Pi (i 2). No poder llegir

Beta Pi (i 2). No poder llegir

Exemple de quotidianitat, deia: “Els abrics de les senyores, acabats de rescatar de l’armari, deixen anar, encara, aquella ferum de naftalina mentre passegen els migdies de diumenge, amunt i avall de la riera, entre la munió de vilatans que han sortit també a estirar un poc les cames”. Quotidianitat de científic, però també d’humanista i de lector empedreït (referències a Espriu -només faltaria- i al Camí de Sirga, fantàstic, de Jesús Moncada, i aquella Mequinença desapareguda, i a molts d’altres encara), i d’esportista de pro. Vaig dir també que tothom n’estigués segur: en moltes pàgines d’aquest llibre hi ha aquell bri de saviesa que dota d’un cert sentit l’existència. Llegir, i escriure, segons Cervantes (o Servent), consisteix en la recerca d’aquelles frases i d’aquells mots capaços de donar sentit a l’existència. I a Beta Pi, en Paral·lel, n’hi trobaràs un munt. Pràcticament com l’ornament d’una casa, que són sempre els amics que la freqüenten. I tot plegat perquè no es tracta tant de comprar llibres, o de vendre’n. L’important és llegir-los. La festa veritable és la lectura. No tant el comerç. I pensant en Beta Pi… em va venir al cap aquella cita de Truman Capote que deia que per a ell el plaer més gros de l’escriptura no era tant el tema de què es tractés sinó la música de les paraules, la música que fan les paraules. O aquesta altra de Borges: n’hi ha que no es poden imaginar un món sense ocells; n’hi ha que no es poden imaginar un món sense aigua; pel que fa a mi, sóc incapaç d’imaginar-me un món sense llibres. I, encara, aquella altra de Marcel Proust en algun punt del volum 7 de la Recerca…, El Temps Recuperat: la veritable vida, la vida finalment descoberta i dilucidada, l’única vida, per tant, realment viscuda és a la literatura; aquesta vida que en cert sentit habita cada instant en tots els homes tant com en els artistes; el que passa, però, és que i ha omes que no la veuen (la vida) senzillament perquè no intenten aclarir-la. Senzillament perquè no llegeixen.

En fi, Pere, que no sé si me’n surto. Quan parles pots improvisar més que quan escrius. Sé que divendres vaig acabar fent referència a la infantesa de la qual tots provenim. I em va semblar oportú llegir en veu alta dues pàgines de l’inici del capítol 9 del llibre. Una infantesa, aquella, que se m’apareix com a molt diferent de la que deu viure la quitxalla d’ara mateix. T’hi remeto, doncs. Segurament tu també t’hi deuràs veure reflectit. La nostra vida és als llibres, Pere. I el professor Mollar, digui el que digui, en aquest capítol que dic, i també en d’altres, mostra una porció de la infantesa que ell mateix degué viure a Betxí. Igual que aquella vegada que, lesionat de tant de córrer, es va haver de passar immòbil una temporada al llit. Exactament la frase amb què comença el seu llibre: ¿Saps què és el que trobo més enutjós de la meva postració? No poder llegir. Enhorabona, professor! I no cal que et digui, Pere, que quan vulguis i et vagi bé podem parlar-ne. Només faltaria.

2 thoughts on “Beta Pi (i 2). No poder llegir

  1. Bé Miquel, ja et vaig dir divendres, després del teu parlament farcit d’elogis envers la meva persona, que t’havies begut l’enteniment. No vull caure en la hipocresia de la falsa modèstia però, sincerament, només he fet que deixar esbravar coses que m’agrada fer, com són llegir i escriure. Haig d’afegir, per qui ho llegeixi, que jo en sé una mica de Ciència i, potser, una mica d’escriure, però no domino els ressorts de la llengua fins al nivell a què tu ho fas. La prova són aquells fulls que et passava i que jo intuïa impecables, i tu me’ls tornaves revisats i plens de vermell. Això també ho vaig deixar dit divendres. Una abraçada.

  2. Bé Miquel. Després del gairebé panegíric que em vas adreçar divendres ja et vaig dir, amb ironia, que t’havies begut l’enteniment. No vull anar de fariseu amb falsa modèstia però no sé si té gaire mèrit el fet de tenir afecció a llegir i a escriure. Només cal lamentar que no siguin activitats més usuals en la gent. Pel que fa a saber de Ciència passi, però de Lletra no vaig més enlla de l’amateur que mira de fixar-s’hi molt. Perquè ho sàpiga qui ho llegeixi: aquí ets tu el mestre perquè domines a la perfecció els resorts de la llengua. La prova del nou eren els fulls que et passava tot pensant que eren de factura impecable i, quan me’ls retornaves, anaven farcits de vermell. Això també va quedar dit divendres. Una abraçada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s