Pàgina d'inici » Dietari » Beta Pi

Beta Pi

Doncs mira, Pere, el que vaig dir divendres passat a la presentació del llibre de Rafael Mollar, Beta Pi, en Paral·lel (Ed. 3i4), va ser aproximadament que, quan ell em va proposar que fos jo que l’hi presentés, vaig contestar-li de seguida que sí, que era tot un gust, un plaer i un honor. La sala de la Biblioteca no era plena del tot, però déu n’hi do l’assistència que hi hagué. En Rafael Mollar, el professor Mollar, el vaig conèixer el setembre del 2009 a l’INS Els Tres Turons on ell feia ja 21 anys que exercia l’ofici d’ensenyar i on jo vaig ser destinat després de més de 30 cursos a Sant Just Desvern. I he de dir que enveja sana envers ell fou el que vaig sentir ja al cap de poques setmanes. Professor de Física i, de fet, de tota l’àrea de Ciències -ja sabem fins a quin punt s’han anat perdent les especialitzacions concretes i ara representa que tothom ha de servir per a tot o gairebé-, coordinador de Batxillerat i amant, a més, de les Lletres, o del que avui se’n diu Humanitats (que, per cert, ja he dit moltes vegades que em sembla una denominació del tot equivocada, aquesta d’Humanitats, per referir-nos tan sols al camp de les Lletres, com si les Matemàtiques, la Física, la Química, les anomenades Ciències Naturals -Biologia, Geologia, Zoologia, Anatomia…- no ho fossin també, d’Humanitats, i no servissin igualment per explicar-nos com a éssers humans si més no fins allà on ens és possible d’explicar-nos). Esclar que el que ens distingeix és la paraula, el llenguatge articulat, i encara més, si pot ser, la paraula ben dita i ben expressada. Bé, deia que enveja sana i admiració envers el professor Mollar, molt més complet que no pas jo que, per exemple, no sé ni un borrall de Ciències. I el cas és aquesta admiració envers ell augmentà més endavant encara en veure i comprovar l’estil i la subtilesa del model de llengua que fa servir en aquest llibre que divendres vam presentar a la Biblioteca P. Fidel Fita, moltes gràcies de l’acollida.

Beta Pi, en Paral·lel és un llibre amable, distès i també oníric, vaig gosar dir. Podria haver estat perfectament somniat. Fins i tot totes i cadascuna de la paraules i frases que hi fa aparèixer el professor. Al cap i a la fi, quan llegim novel·les i relats, no és tant l’argument allò que més acaba interessant-nos. L’argument, al final, l’oblides. El que queda del llibres, en canvi, són certes frases, certs mots, certs girs i entonacions. És a dir, allò que no saps ben bé com definir, però que és el que de sobte et fa posar la pell de gallina i et fa alçar de la cadira o de la butaca. I Beta Pi, en Paral·lel té un poc tot això. T’inventes un personatge, d’acord. Hi penses i hi penses i te l’imagines en situacions diverses i en llocs també diversos, fins i tot a l’interior de tu mateix. És el que li passa una mica a l’Andreu. Li passa fins que finalment l’ésser imaginat li fa saber, a través d’e-mails, què en pensa per sorpresa i de manera anticipada. Atractiu joc de llengua i de ciència exacta, Andreu i Beta Pi (ambivalència de nom i cognom, segona lletra de l’alfabet grec i aquest cognom de nombre indefinit, tan indefinit que no s’acaba mai, i les línies paral·leles que mai no es troben). I ja sé, Pere, que dit així pot semblar tot molt complex i enrevessat. Es tracta, però, d’una complexitat tan amable i de vegades fins i tot tan riallera que l’estona, llegint-la, et passa sense ni tan sols adonar-te’n.

Perquè hi ha quotidianitat també, moltes dosis de quotidianitat. Un exemple tan sols: (Però calla, que sento el timbre, Pere. Me n’he d’anar ara. Ho acabo demà. Perdona)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s