Pàgina d'inici » Dietari » L’espècimen català

L’espècimen català

Sí, continuo encara amb “En Aquesta Part del Món” a la tauleta de nit. ¿Per què no, si continua avui essent tan vigent com quan aparegué 10 anys enrere, exactament l’abril del 2005? Fa temps que no en deia res, però esclar que de tant en tant hi torno i el tinc sempre present. Aquest dematí mateix en llegir, per exemple, com Enric Vila, a l’entrevista que li publica VilaWeb, fa veure que s’estranya que algú com Antonio Baños es presenti dient que ell (Baños) és el model de l’espècimen català autèntic. Que gros i quina barra, Baños! Quina cruel esgarrinxada! Però, mira, és justament per coses d’aquestes que em cal sempre tornar al consol de Guillem Simó, mallorquí de bé. I perquè em fa sempre la sensació d’haver viscut jo les coses que explica i de no haver estat capaç d’exposar-les amb la cruesa i l’exactitud del seu estil. De fet, gairebé tan sols em caldria canviar l’afició a la música (espineta) per la del futbol i aquest llibre seria també un fidel reflex de la meva existència, del que sóc i del que no sóc, del que penso i del que sento. I em torna a venir de gust, després de la lectura d’aquesta entrevista que dic, declarar-me un cop més deutor de “En Aquesta Part del Món” i no em cansaria de repetir que és un punt clau de referència del dietarisme en la nostra llengua i en la nostra literatura. Un dels dietaris més brillants que conec. Brillant en el sentit de punyent, d’anar a la mateixa arrel del jo, de pulcritud i precisió de l’escriptura. Dubtes, anhels, frustracions i pors. Expressió particular de la petitesa i insignificança de la humana existència. Repeteixo: “El meu lloc natural és la vorera del camí, poc transitada i amb ombra. La vida ‘social’ em fa, en els millors moments, basarda i, en els pitjors, fàstic”. I també: “¿Per quins set sous he de negociar jo la llengua del país? ¿Per què he de sotmetre’m a les regles del foraster? Als energúmens forasters, ni el salut. Res a pelar, tampoc, amb els contemporitzadors, els venuts, que solen ser també els ambiciosos, els trepadors de torn. A la merda amb tot això”. Aquest dietari té exactament 304 pàgines de petites dosis de literatura total i imprescindible. I ja fa temps que vaig dir, ara que ja deu faltar molt poc perquè aparegui la versió definitiva i total de l’obra simoniana, que en surts ple de plaents, i no gens cruels, esgarrinxades.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s