Pàgina d'inici » Dietari » Haver nascut

Haver nascut

Aquelles paraules que, en un moment determinat, el seu amic Saint-Loup adreçà al mateix Proust, que aleshores només estava per la Guermantes: ¿I la feina, què? ¿ja t’hi has posat? ¿No? Mira que ets graciós! Si jo tingués les teves disposicions, em penso que em passaria tot el dia escrivint, de bon dematí fins ben entrada la nit. A tu, en canvi, et diverteix més no fer res, ja ho veig. Quina mala sort, que siguin els mediocres com jo els que sempre estiguem disposats a treballar i que els que podrien, com tu, no ho vulguin. Et deixaria, a més, força llibres, però esclar, no podràs ni llegir si estàs així, d’aquesta manera tan contemplativa. I és que perdem massa el temps, potser, jutjant els altres. Me’n vaig cap a Kurtz, ara, i l’horror d’aquelles tenebres que, malgrat que de vegades ens ho sembli, no han ni molt menys desaparegut. És el jutjar el que ens derrota. Hi perdem massa el temps enfront de tots aquests que maten, sí, que maten, sense cap judici previ ni posterior. Diguem-ne Daesh, si volem, o diguem-ne palestins residents a Israel. Aquest horror. És l’Occident civilitzat, o el poc que en queda, allò que està en joc, germans. I és per això mateix que, a pesar de tot, és molt millor haver nascut. I, mentrestant, ser-hi. Until the End of Love.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s