Pàgina d'inici » Dietari » Nervis, neguit

Nervis, neguit

Nervis, neguit. N’hi ha que venim de molt lluny, que fa molt i molt de temps que hem viscut a l’espera d’un dia com el d’avui. Com a mínim, i aquest és tan sols un exemple, des d’aquelles oposicions de principis dels 80 que fou justament quan decidírem que la llengua i el país i la seva història i la seva cultura s’havien de convertir en el centre de nostres vides. I d’aquell vespre del 23-F que al final de l’examen de Sintaxi el professor Joan Solà (qepd) ens féu saber que aquell podria haver estat perfectament l’últim examen de Català en molt de temps. Tot ha anat sempre penjant d’un fil, el fil d’una voluntat. Nervis, neguit. Som molts els qui hem viscut perquè arribés un dia com el d’avui, dia també per al record de tants altres als quals no ha estat permès d’arribar-hi i ja no hi són, models i exemples que hem seguit. I ara ja pendents d’aquest vespre que ve, vespre que prou que sabem que no és el final de res sinó el començament de tot i de tota la feinada que quedarà encara per fer. I sento, mentrestant, veus que no voldria sentir, veus entre nosaltres que sembla que esperin que a partir del 20 de desembre Espanya restitueixi l’Estatut del 2006. Uixxx. El que tinc ben endins és que la unitat d’Espanya no ha estat mai producte de cap decisió lliure i ens ha estat sempre imposada. Espanyolitzar, espanyolitzar. Castellanitzar. Nervis, neguit. És avui que recomença la decisió lliure. Avui. Enhorabona.

One thought on “Nervis, neguit

  1. Sí Miquel, nervis perquè és molt el que està en joc. Un dia gran que els qui tenim ja molts anys agarbellats a l’esquena esperàvem amb candeletes. Cert que no acaba res sinó que tot just pot començar. Hi confio. Tinc la premonició que ens anirà bé i són les 7, a una hora de destapar la capsa de Pandora.
    La imatge del dia (no us la perdeu) s’ha produït quan energumens del PP han volgut intimidar el President quan votava. Un fotògraf ha estirat una rojigualda que li impedia fer la feina i la llençada a terra. Impagable. En treuran punta,els espanyols, de tan flagrant greuge. El fotògraf, el meu heroi d’avui, era prou gros i cepat com perquè cap d’aquests bocamolls no li digués res. Endavant les atxes!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s