Pàgina d'inici » Dietari » Immediatesa

Immediatesa

Ara que he reprès aquesta feina d’acompanyant de viatges, m’adono que també Flaiano, al seu Diari dels Errors, creia que no és veritat que la facilitat de les comunicacions augmenti la capacitat de coneixement. Ni que afini la cultura del viatger o, més ben dit, del turista. Al contrari, la facilitat de traslladar-se d’un lloc a un altre embota el valor de la sorpresa i ens ofereix com a adquirides les conquestes que temps enrere s’havien de desitjar i preparar al llarg d’un període considerable de temps. Ara no, ara tot rau en la immediatesa. Res a veure amb el significat de pelegrinatge, que no consisteix tant a assolir la meta o objectiu com en el fet d’arribar-hi amb el lapse de temps convenient que ens permeti anhelar-la i fer-ne de veritat l’objectiu espiritual del viatge. Espiritual, Marededéu, què dic ara! Perquè és el cas que els qui amb tan sols una hora de vol i dues d’automòbil o autocar aconsegueixen arribar, posem per cas, a Delfos es miraran el temple d’Apol·lo i l’auriga amb aquells ulls àvids del passatger que, aquell mateix dia, pot permetre’s encara una altra meta. Sembla com si avui dia aquesta mena de viatgers contemplin les ciutats desconegudes com si fossin barris de la seva mateixa ciutat o poble que mai fins ara no haguessin visitat i en relació a les quals l’únic que els importa sigui valorar els seus recursos d’hospitalitat i les seves ofertes immediates de plaer. I així gairebé mai no els queda temps per veure-les com a mons nous ni acostar-s’hi amb aquella càrrega d’amor, de meravella i de commoció. ¿Per què sortim de casa, si no? No, no em sembla exagerat, ni desmesurat, creure que en general els aeroports han substituït les catedrals, els hotels (a) les abadies, i el shopping, esclar, el coneixement.

3 thoughts on “Immediatesa

  1. Una curiosa coincidència. Abans de llegir el vostre post, donava tombs a una entrada semblantment afinada que he fitorat al Diari Nocturn de Flaiano. Ben segur que la recordareu. No em puc estar de copiar-vos-la aquí: “Diuen que el Colós de Rodes es va ensorrar durant un terratrèmol. Però això no és tota la veritat. El Colós de Rodes va caure per culpa de les frases que els turistes hi gravaven a la base, al costat del nom, i que amb el pas dels segles, cada cop més nombroses i més vulgars, en minaren la resistència. El terratrèmol només li va donar el cop de gràcia.” Certament, en els viatges avui el turista sembla cercar-hi la confirmació de la pròpia buidesa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s