Pàgina d'inici » Dietari » Els dies de la Creació

Els dies de la Creació

Tres dies i mig de campanya, encara. Vés a saber amb què deuran sortir, quin as deuen tenir amagat a la màniga. Tant és. Pensions que perillen, bancs que se n’aniran, “corralitos”, sense euro ni UE, espai sideral, no descartem tampoc declaracions de cap altre militar. Jo em quedo, però, amb les paraules del conseller Mas-Colell. Ens volen província -terra vençuda. I ens hem de treure del damunt aquesta cotilla que representa Espanya. Tinc al davant ara mateix aquell Florido Pensil de Sopeña (1994). Pàgina 178, posem per cas. La doctrina amb què cresquérem i que deia en castellà, esclar, que un dia un mariner es presentà davant de Doña Isabel la Católica. Un mariner que es deia Cristóbal Colón i que va dir-li que ell volia recórrer els mars a la recerca de terres noves per tal d’ensenyar a la gent que s’hi trobés a ser bones persones i a resar.

I diu que no la va sorprendre gens això, a la Reina, que de fet ho estava esperant perquè pressentia el començament d’una nova edat que tot ho capgiraria i que comportaria trumfos nous a l’Església de Déu. Tot estava previst: …I Déu crea un Nou Món -què se n’ha fet i on ha anat a parar- perquè Espanya el descobreixi, el conquereixi, l’evangelitzi i l’annexioni als seus dominis. (No em diguin que no és doctrina de la bona, aquesta). Coses que de cap manera no ens havien explicat a la lliçó corresponent a la Creació del Món. Esclar que potser els dies de la Creació no van ser set sinó vuit, o més i tot. I aquells dictats en què res no s’entenia. ¿Colón era espanyol? – La cosa més probable és que fos espanyol; però, sigui com vulgui, fou Espanya -que encara no existia- la que el va acollir i féu viable la seva empresa. Espanya tenia poder, esperit d’aventura, fe religiosa, ideals polítics, caràcter emprenedor i homes experimentats. Tot això tenia. Si més no, el llibre bé que ho deia. I així podríem continuar i continuar i no acabaríem mai de tants i tants disbarats. D’abans i d’ara mateix. Tres dies i mig, encara. Vull dir que hores d’ara tant és el que diguin i facin.

3 thoughts on “Els dies de la Creació

  1. Jo també vaig estudiar amb aquella “Enciclopedia Alvarez”. Hi deia que Francisco Franco, José Antonio, etc…, eren grans personatges. Ens feien cantar el “Cara la sol”, l’himne espanyol amb la lletra de Pemán, i l’Oriamendi, l’himne dels carlistes. Encara en recordo alguns passatges. Però jo, gràcies a Déu, a casa tenia un pare que, amb un gest, una petita ganyota, que un nen de set anys com jo captava perfectament, em feia entendre que tot això era porqueria de la qual no n’havia de fer cas. Més endavant ho vaig acabar d’entendre tot, però, creieu-me, aquest llenguatge no verbal del meu pare em va servir per començar a comprendre qui era jo i a quina nació pertanyia i, sobretot, a quina no pertanyia. Vaig tenir la sort del meu pare, fill d’un anarquista no català a qui van matar a la guerra.

    • Benvolgut López,
      Fantàstic això que ens expliques.
      Jo tinc un molt bon record d’un professor d’història de l’Escola Pia que ens deia que això “ho explicava així” però que “no va passar ben bé així”
      Un dia vaig arribar a casa i vaig preguntar als pares si coneixien “Els Segadors”. Em van dir que no. Mort el dictador em van ensenyar un full dels anys 30 amb la lletra. Quanta por! Quanta misèria!
      Sort que avui l’insigne Rajoy ens ha lliurat un bon grapat d’indecisos.
      Diumenge será un gran dia!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s