Pàgina d'inici » Dietari » Sense voler-ho

Sense voler-ho

Fa temps ja d’aquell dia que Nietzsche va prometre que mai més no llegiria autors de qui es notés massa que el que havien pretès justament havia estat escriure i publicar un llibre. I que només llegiria aquells les idees dels quals arribessin a formar-ne un, de llibre. Sense expressament voler-ho. Nietzsche, de qui puc dir que només L’Anticrist m’incomoda. Que giri, la imaginació del lector. Que salti i balli en llibertat. Fragments aparentment inconnexos, materials podríem dir-ne, fins i tot, de-construïts, però que mantenen la frescor i la vivesa que no presenten aquells que van d’un lloc a l’altre per un camí massa recte i previsible. Aparentment. I tant és que hi hagi contradiccions, de cap manera no puc saber si demà pensaré i sentiré el mateix que avui, 18 de setembre, dia que fa anys de tantes coses que recordes (mare) i que àdhuc l’atzar féu que amb 3 anys de diferència el teu germà nasqués exactament el mateix dia que tu. Senzillament no puc saber-ho. Nietzsche i les contradiccions. No solament són inevitables, les contradiccions. Són també la prova més completa d’autenticitat i de vitalitat de qui les viu i concep. I, això, ho penso a tan sols 9 dies de la gran decisió. Arrasarem! Impulsos aparentment aleatoris. Sense voler-ho.

One thought on “Sense voler-ho

  1. Una veritable glopada d’aire fresc, amb intimitat i grandesa. I els grans, feréstecs, períodes nietszcheans! Què cony d’incertesa i ofecs!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s