Pàgina d'inici » Dietari » El desinterès no existeix

El desinterès no existeix

Passats aquests últims dies a Roquefort (les caves de la Societé, cucs i microbis del Pénicillium roqueforti) i després a les Gorges del Tarn. Epicentre a Millau. Paisatge bellíssim, un d’aquests paisatges que et fa sentir petit, insignificant. El recolliment de Santa Enimia, nom que segons la llegenda ve d’aquella preciosa princesa merovíngia que, fugint de tots els pretendents de la cort, volgué dedicar la seva vida a Déu Nostre Senyor i que una o dues capbussades a la font dita de la Burle van guarir de la lepra i que, aleshores, el bisbe Sant Hilari la consagrà abadessa del convent del mateix nom que la font esmentada. I Maruèis de La Losera (Lozère en francès, però vaja) i l’impressionant Avenc Armand amb les gegantesques estalagmites (més de 400) a la recerca dels seus alter ego anomenades estalactites, tot i que potser és al revés. A més de 150 metres sota terra. Món físic governat per lleis que s’escapen totalment del control de l’home. Aquesta sensació. I encara la fortalesa medieval, poble emmurallat de La Cobertoirada. Templers primer i l’Orde de l’Hospital després. No m’estranya que figuri a la llista dels pobles més bonics d’Occitània i també de tot França. Dies la mar d’agradables, en fi. Món físic. Que n’arribem a ser, de poca cosa. El cos és l’única cosa que ens pot instruir sobre la nostra personalitat profunda. La petitesa. Parlem de l’ànima moltes vegades. Però, per interpretar bé la realitat, cal deixar de donar crèdit a la consciència i escoltar el cos (Nietzsche). I, d’altra banda i ja posats en Nietzsche, ell mateix observà el diner com una forma del fanatisme i com una manifestació del desig de poder. I Pla, esclar, que el qualificà (el diner) com a inseparable de les passions humanes i com l’element que ajuda a despertar-les i a mantenir-les perquè senzillament es tracta de la més alta i més impressionant de totes les passions. I aquest noi de la cueta, Iglesias. Aquest predicador. Ho sap ben bé, ell, que el desinterès no existeix. Simplement ho dissimula. Iglesias i succedanis, homes i dones amb un interès no gens desinteressat. Hipòcrites decadents i nihilistes mal païts. No entenc com allò que diuen que els interessa pugui realment interessar-los. ¿En què estan basades, si no i des de sempre, les relacions humanes?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s