Pàgina d'inici » Dietari » La feina serà nostra

La feina serà nostra

No pot ser que la paraula d’un adult, d’un pare, d’un professor, tingui el mateix valor o el mateix pes que la paraula d’un nen o d’un adolescent. Democràcia mal entesa. No podem ser amics dels fills, no podem ser amics dels alumnes. La democràcia no es pot aplicar a la família, ni a la relació professors-alumnes. Fer-ho és capitular i, a la llarga, fer mal als infants. L’adult ha sempre d’actuar a favor del creixement i de la formació dels més joves i, si pot ser, convertint-los en deixebles. I a favor d’aquella llibertat que és producte de la civilització. Avui una part important de la joventut té males maneres, menysprea l’autoritat, no té cap mena de respecte per la gent més gran. Molts dels més petits són autèntics dictadors que contradiuen els seus pares i tiranitzen els seus professors. Desconeixen la jerarquia i la disciplina, conviuen amb el caos i no saben ni seure a taula. S’ha produït ja fa temps la claudicació de molts pares. I així, pel que fa als professors, no ha d’estranyar que la quotidianitat inclogui el temor, la inseguretat, l’escepticisme, el cansament i el mal humor. Un dia ens va semblar que volíem igualitarisme. Doncs bé, ja el tenim. Hi hem ben capitulat i ara la feina serà nostra. I Bona Diada a tothom, Via Lliure, que una cosa no tregui l’altra. Des de les Gorges del Tarn.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s