Pàgina d'inici » Dietari » Raó, justícia

Raó, justícia

Temps en què hauríem de llegir molt més Pascal i els seus Pensaments imprescindibles. I tenir-los sempre presents. Com per exemple aquell moment que diu que Montaigne estava equivocat. Els costums no són ni raonables ni justos. Un costum, diu, només s’ha d’observar perquè és un costum. El que passa és que allò que anomenem poble el segueix per l’única raó que creu que és just. Si no, no l’observaria; per més costum que fos. Ningú no vol sotmetre’s a res que no sigui la raó i la justícia. Caram! El costum, sense la raó ni la justícia, passaria per tirania. Caram! I esclar que aquest imperi de la raó i la justícia no és pas gens més tirànic que el del gaudi i el passar-s’ho bé. Costums, principis naturals de l’home. I lleis establertes que ens incomoden. Som en aquest punt. I Pascal s’imaginava Plató i Aristòtil amb aquelles peces de roba tan grosses i tan pedants. Ells, que eren gent com cal i com tots els altres i que reien amb els seus amics. I que, quan es divertien i s’ho passaven bé fent les seves Lleis i la seva Política i els seus Diàlegs, ho devien fer tot jugant. I que aquesta devia ser la part menys filosòfica i menys seriosa de la seva vida. Perquè la més més filosòfica segur que fou, com tothom, el fet de viure simplement i tranquil·la. Escriure de política, al capdavall, és com tractar de regular un hospital de folls. Folls que es creuen reis i, àdhuc, emperadors. Sempre és prudent mirar que facin el mínim mal possible.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s