Pàgina d'inici » Dies » Viure és començar

Viure és començar

Segurament és cert que, al capdavall, acabem acostumant-nos al mal, al dolor. Però la qüestió, aleshores, és que, si això és així, ¿com és que amb el pas del temps patim cada cop més? Pavese, que ja dic que no em convé, deia que l’única alegria de la vida és començar i que és bonic viure perquè viure és començar, començar sempre, a cada instant. La lliçó és sempre una de sola: llançar-s’hi de cap, sense protecció, a pit descobert i saber aguantar el càstig. És millor patir per haver-nos atrevit a actuar seriosament que no pas retrocedir, esquivar, eludir. Fer-se enrere és de covards. I al final tot s’acaba pagant més car, molt més car. No tingueu por. No tinguem por. Els anys són una unitat del record i, potser, no són els dies allò que recordem. Sinó els instants.

3 thoughts on “Viure és començar

  1. Crec que sí, que no són els dies allò que constitueixen els records, sinó que en realitat recordem o, encara millor, revivim, el fulgor atemporal dels instants, els punts lluminosos que ens connecten de debò i ens donen sentit. Gràcies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s