Pàgina d'inici » Dietari » La calça curta

La calça curta

Encara no s’ha acabat del tot. Encara falten uns quants dies perquè les coses vagin tornant a l’ordre i desaparegui aquesta comèdia dels horrors. Només els dies que plou estem un poc salvats. Hi ha poca gent al carrer quan plou i disminueix francament la quantitat enorme de pantalons curts, semicurts o de llargada impossible que advertim des que han arribat aquests ofensius mesos estiuencs, i de les repugnats samarretes per fora i de les sandàlies d’eivissenc o de frare i de les xancletes i de tota aquesta baixesa de l’esperit i de la dignitat que suposa vestir-se d’aquesta manera. La calça curta no fa senyor, de cap manera. Però sobretot no els retreguis pas res. Perquè et diran que són lliures d’anar com vulguin i que fa molta calor i que per damunt de tot ells el que volen és anar còmodes. I els veus, per exemple, passejant per la riera amb la dona i les criatures i els cotxets, tots ben cofois i no importa l’edat que es tingui, tant és, i puc dir que fins i tot he vist, a la seva edat, un expresident del Barça amb calça curta i sandàlies, una calça curta que anava ben bé des de la cintura fins als genolls, ben rialler ell i saludant tots els veïns de la localitat que s’anava trobant. Veritable comèdia dels horrors exactament. I les noies, em demano, ¿els agrada aquesta estètica, a les noies? ¿Poden, després, allitar-se amb aquests companys que demostren aquest enorme mal gust? Esclar, diran o pensaran alguns, que hi ha noies que deixa-les córrer també, pobretes. I també, també.

I recordo ara aquell article de fa uns quants anys en què Javier Marías parlava, igualment, de la gent que no suporten no passar per “enrotllats”, per “uns tios o ties enrotllats”, i, que per demostrar que ho són no dubten a fer el ridícul més espantós. Sobretot quan hi ha música al voltant, cosa que aquests mesos passa pràcticament sempre. És la gent que “no pot resistir-se al ritme”, que “porten la música a la sang” i que són uns “superenrotllats bellugadissos”. I això en un país sense educació musical, on a la majoria no se li ha ensenyat ni tan sols a entonar un himne o una cançó senzilla. En un país així, que la gent se les doni d’embogir per la música resulta com a mínim grotesc. I encara més ara a l’estiu amb els infinits festivals populars de baffle i de suor.  En fi, l’endreça de la tardor és a pràcticament 15 dies. I a poc a poc ni les ulleres fumades, altrament dites de sol, no caldran. Fa uns quants mesos que Ignasi Barba deixà dit que tampoc no fan senyor.

3 thoughts on “La calça curta

  1. Reconec que vaig amb calça curta des que comença la calor fins que s’acaba. Visca la comoditat, penso jo. I val a dir que no estic tan malfardat com per provocar basques al proïsme, la meva imatge encara no els obliga a girar la vista. La calça curta no m’incomoda, el que m’arriba a esfereir són els tatuatges i també els pantalons estil “cantifles”, per entendre’ns, que són aquells que et permeten veure els calçotets de qui els vesteix. Però els tatuatges són horribles. Quina lletjor ! I veus jovent ben format i bell amb els braços i cames, colls i esquenes estampats amb aquells dibuixos xavacans que no treuen cap a res. I amb unes arracades i uns pentinats impossibles de personatge de còmic japonès. Me’ls imagino amb setanta anys i amb la pell tacada i arrugada. Francament i no és comèdia, em deprimeix veure aquestes persones quan penso que no anem pas endavant sinó enrere. I pel que fa al clima sí, que vingui el fred, si més no la fresqueta que tapi tals desastres.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s