Pàgina d'inici » Dietari » Quan et sembla que tot és nou

Quan et sembla que tot és nou

A casa. Uns quants dies de normalitat abans d’emprendre la pròxima i també propera sortida. Afers interns aproximadament en ordre. Constatació, però, que a Castella la gent, en general, va pel carrer més ben vestida i endreçada. També places i carrers apareixen més nets i polits. Amistats. Potser sí que el problema de l’amistat és que li cal freqüència. Com més dies passen en blanc més fa la sensació que la cosa s’acaba, es difumina. Tot depèn, potser, de la freqüència. El desig s’apaga si no. També el sexual. Flaiano deia que és cada cert temps que passa el corb a veure i comprovar com funciona la cosa…Cruesa. I tantes noies soles. Tantes noies que potser no s’estimen tant el marit com el fet mateix del matrimoni. Per dir-ho d’alguna manera, esclar. Noies que els agrada ser/estar casades d’una manera semblant a com, als nois, ens agrada tenir una carrera, un diploma, una especialitat. Més Flaiano. Si jo, per exemple, fos llicenciat en Dret, m’estimaria segurament molt més la meva llicenciatura que no pas la mateixa Llei. I ara ja comença a fer temps de tot plegat. Temps que duu el record que el més bonic d’enamorar-se és justament l’inici, el començament. Quan et sembla que tot és nou. Després…Després arriba aquell moment que no saps ni entens per què tot et semblava tan nou.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s