Pàgina d'inici » Dietari » No estem de sort a Lleida

No estem de sort a Lleida

Sí, esclar. Catalunya es va beneficiar, a partir del 1714, de les reformes dels Borbons. Naturalment. I qui així ho afirma és Roberto Fernández Díaz, teòric expert del XVIII i actual rector de la Universitat de Lleida. Tot al llarg de l’entrevista que publica el Cultura’s de L.V. (¿qui si no?) no s’està de qualificar de tòpics (de trivialitats, doncs) les conseqüències que per a Catalunya es derivaren d’aquells fets. I no s’està tampoc de fer una llarga llista d’allò que a ell li sembla més destacable de la cultura catalana del XVIII. Que si la creació d’Acadèmies de tota mena, inclosa la de Bones Lletres, que si la Junta de Comerç  i les nombroses escoles gratuïtes que creà, com ara les de Nàutica, Química i Comerç. Que si el pintor Antoni de Viladomat i el gran il·lustrat Antoni de Capmany.  Que si la Universitat de Cervera, que, com sabem, substituí per força la de Barcelona si més no pel que fa als estudis de Filosofia, Cànons i Lleis. Pàtria catalana, en fi, integrada per força a la nació espanyola. Perquè del Decret de Nova Planta (1716), encara ara no abolit, i de la prohibició i persecució de la llengua, de tot això, aquest senyor no en diu res. Com si no hagués passat, com si no hagués estat mai imposat, com si la llengua no formés part de la cultura. No, no estem de sort a Lleida. No estem de sort ni amb aquest rector de la Universitat ni, no fa falta dir-ho, amb l’alcalde Ros i els seus acòlits “ciutadans”.

One thought on “No estem de sort a Lleida

  1. El mite de la transició, en aquest cas, en petit format. A Lleida les mateixes famílies, el mateix “pinyol”, els mateixos poders fàctics que cremaren la camisa blava al 78 i se’n posaren una altra, projecten una ombra molt allargada.

    No feu cas de les sigles ni dels partits: és el rònec, estantís, pútrid poder local, l’instint de cabdillatge. I també, cal dir-ho, la deixadesa de quan CiU era CiU, de no voler presentar mai cap projecte, cap cavall guanyador, ningú amb pes específic. Tots els candidats dels darrers anys, venedors de fireta. Esclar, qui vol quedar-se a Lleida? “Ilerdam videas”, o “Que vegis Lleida”, com a maledicció que s’etzibaven els romans. Qualsevol perfil amb força i projecció ha estat xuclat per anar Segarra enllà.

    I del Dr. Fernandez, espanyolista de cap a peus, què dir-ne? Una qüestió molt bàsica: si segons ell, després del 1714 Catalunya va progressar(impossible una altra cosa un cop anorreats), imagineu què hauria sigut d’aquest país si arriba a vèncer!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s