Pàgina d'inici » Dietari » Fer el pitbull

Fer el pitbull

M’encanta Ellroy. I no solament a causa dels seus llibres. M’encanta també llegir-lo a les entrevistes que li fan. Com la que ahir mateix publicà L.V. (Xavi Ayén). El motiu fou parlar de la seva última novel·la, Perfidia, de la qual no hi ha (espero que de moment) traducció catalana i sí de castellana, publicada per Literatura Random House, que ja va per la segona edició. Personatges que són (som) tots traïdors i alhora víctimes d’un seguit d’afers amorosos i polítics. I que se senten també traïts en la seva identitat nacional. I Kay Lake, aquesta noia de qui és impossible no enamorar-se. La seva vitalitat, el seu llenguatge, ric i pintoresc, de vegades ridícul, el seu intel·lecte…És més gran que la vida, ningú no pot ser tan jove, frívol, sensual, divertit, intel·ligent i foll alhora. Aquesta noia que es preocupa pel seu aspecte, la seva roba, i alhora és l’única que té pilotes de debò. El sentit de l’humor i la libido. I és que hi ha una línia molt fina entre el que és correcte i el que és incorrecte. La paranoia de la por irracional d’alguna cosa, de la que sigui. A Perfidia hi ha uns paios, a més, que els has d’estimar, no pots no estimar-los, són els meus homes durs, els meus polis, i jo els estimo de debò. Pam, pam, pam! M’encanten els policies! Disparen contra els dolents, algú ho ha de fer. I, sisplau, els demano, a tots els qui llegeixin aquestes meves paraules, que no es creguin res del que publica la premsa nord-americana sobre la brutalitat dels policies. Una premsa que no fa sinó que escriure ximpleries, una darrere l’altra. (I en aquest punt jo no puc deixar de pensar en Salou, mossos com sempre sota sospita). ¿I que si sóc massa ambiciós a la meva edat, em demana? Escolti, jo necessito diners i m’encanta treballar i sóc ambiciós fins al moll de l´os. Adoro tota aquesta merda, en efecte, germà. Em llevo molt d’hora, escric a mà, treballo molt, penso, cavil·lo, surto a comprar, de vegades quedo amb un parell d’amics que encara tinc, m’adormo, m’aixeco i torno a començar. I després, quan vinc a Europa de promoció…faig el pitbull! Chapeau.

Sí, m’encanta llegir coses d’aquestes, de vegades em fan molta falta i les agraeixo. I el que és fotut és que hi estem, en general, tan poc acostumats aquí casa! I tanmateix, si em fessin dir alguna cosa que no m’agrada d’ell, diria que no m’agraden gens aquestes camises hawaianes que es posa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s