Pàgina d'inici » Dietari » Monòlegs inferiors

Monòlegs inferiors

Esclar que és temps per a herois. No hi ha res a fer sense herois. Herois gairebé de la mena d’Hèrcules o del capità Nemo, aquell superhome dels abismes. Que res no vingui d’aquí. Ni el coit, que hauria d’estar reservat tan sols a les persones de bé. Perquè el coit absol i regenera. I, pel que fa a la riquesa, s’ha de dir que és un concepte que sempre pertany als altres. L’heroi tan sols necessita diner, algun diner. I també algun admirador. Un admirador de la talla de Watson envers Holmes, per exemple. I, naturalment, una admiradora: la mateixa secretària si més no. Monòlegs inferiors d’aquesta vida que és com un esborrany. No ens és permès de refer-la ni per suprimir cap dels errors comesos. I encara menys aquells que s’han donat a causa del caràcter. Errors molt grossos. En cometríem encara d’altres si poguéssim fer marxa enrere. Potser més presumptuosos i tot. També la prèdica de discreció, aquest voler passar per discret, és vanitat. Però m’agrada Nietzsche quan afirma que l’art per l’art no vol dir sinó que la moral se’n vagi a fer punyetes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s