Pàgina d'inici » Dietari » Pobresa. Solistes

Pobresa. Solistes

L’única condició eficaç contra la pobresa és la humilitat. També quan van mal dades. Les masses proletàries, per dir-ho d’alguna manera -no se me n’acut cap altra-, que avui es fan amb el poder, o bé hi aspiren -fins i tot en àmbit municipal-, són més aviat pobres. La llàstima, i sobretot ho dic ara pensant en l’alcaldessa Colau, és que siguin al mateix temps arrogants i altives. És a dir, mancades d’humilitat.

Democràcia. Govern del poble, la veu del poble. Sinó que fa falta el saber i el coneixement per arribar-hi. És sideral, ara mateix i en general, la distància vers aquest objectiu. Pobresa. A l’ensenyament, perquè de veritat funcioni, no n’hi hauria d’haver, de democràcia. No s’hi hauria ni tan sols d’aspirar. Anem en direcció contrària. Però és que això mateix serveix per a la literatura on, si un cas, només hi ha solistes. Márai deia, del tot convençut, que un escriptor que canti en un cor trobarà de seguida que la seva veu no hi sobresurt.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s