Pàgina d'inici » Dietari » Diagnòstics

Diagnòstics

Els pocs estudiants que hi hauria preparats per a les carreres de Lletres, els entabanen a cursar coses de l’estil ADE i succedanis. Ben engalipats, pobrets. Té moltes sortides això de la direcció i de l’administració d’empreses, els diuen. Has de tenir contactes, però. Molt més important els contactes que no pas el fet de ser més o menys bo. I així, ja dic, estudiants amb historial i expedient acadèmic d’excel·lent emprenen camins equivocats que els fan perdre un munt de temps i de diners. Són bons lectors, tenen paciència i són capaços d’esquivar les exigències d’aquesta cultura de carrer i de propaganda que tenim avui instal·lada arreu.  Són de Lletres i no ho saben. Ni tan sols els ha passat pel cap i l’ambient dominant tampoc no hi ha ajudat gens. De vegades penso que confessar-te de Lletres és equivalent a confessar-te de dretes. No et fa quedar bé. Anacronismes d’aquest temps redundant. Penso sobretot en la Filologia, esclar, i en la Literatura. I en la Filosofia. Totes aquestes coses que Francesc Foguet explicava l’altre dia de manera tan clara i diàfana. No sé si encara hi seríem a temps. Potser no. L’espectacle quotidià potser no lliga gaire amb tot allò que té a veure amb la lectura, la reflexió, la paraula, el comentari, el debat. I, naturalment, amb l’escriptura. Això de l’ESO està sortint molt car. Foguet parla de manca flagrant de bagatge cultural i literari. Diagnòstic descoratjador. Tot en sintonia amb les formes i maneres del que passa al carrer. Un munt de nois i noies que desconeixen la tradició literària, els clàssics -els antics, els moderns i els contemporanis- senzillament perquè no els han llegit. La dieta de lectures literàries a l’ensenyament secundari, obligatori i post-obligatori, és més que escarransida, gairebé inexistent. Senzillament no saben de lletres. I la cosa més greu és encara que els que podrien saber-ne, perquè en tenen les ganes i el gust, els descarrilen fent-los creure que estudien per trobar un bon lloc de treball.

2 thoughts on “Diagnòstics

  1. Això lliga amb la poca curiositat intel•lectual que domina a arreu. Que l’obrer, el manobre, el camàlic no tinguin curiositat de cap mena, només que pel futbol, mira, què hi farem ! I no és desdeny, només ho constato, jo sóc obrer i he treballat tota la vida entre maquinotes i persones de la meva extracció social. Però que la manca de curiositat campi en el món dels universitaris (desitjo que sempre hi hagi una minoria il•lustrada, per això), amb pares universitaris els quals s’entendria que haurien inculcat als seus fills l’amor per les lletres, baldament hagin escollit carreres de ciències, amb una biblioteca confegida al cap dels anys, amb un bon grapat de clàssics. No fa civilitat i progrés, això? Però quedes de pedra quan t’assabentes que hi ha mestres, professors, enginyers, economistes, executius d’empresa que no llegeixen res en absolut. A mi, aquestes persones, amb el seu menyspreu per la cultura, francament em desanimen. Aleshores, et preguntes, on és el progrés? Què entenen per progrés, aquesta nostra elit professional i cultural del futur? Els que tallaran el bacallà d’aquí poc, seran menys cultes que els seus pares? Quina merda de progrés ens estan venent, doncs? Quan era jovenet, a la colla només n’hi havia un amb intencions i capacitats universitàries, amb l’ajuda de beques, fill d’obrers. Era l’únic que llegia, i llegia bo i fora de programa, els clàssics llatins i grecs i també espanyols (Franco encara hi era). Ell intentava fer-nos-en dentetes per si li seguíem la beta i ens inoculava el cuquet de la lectura, però va ser debades. ¿Ara qui llegeix fora del programa curricular, per gust, per curiositat cultural?

  2. Només voldria sincerar-me. He intentat fer dels meus fills uns lectors empedreïts. És allò de donar-los el que tu no vas tenir (vaig descobrir la lectura de gran). Però he fracassat estrepitosament. Són universitaris, sí, però no llegeixen fora del que és estrictament necessari per als seus estudis. I me’n planyo molt. Potser vaig ser massa insistent i els ho vaig fer avorrir. Potser el lector neix i es fa al llarg de la vida, però hi has d’estar predisposat. No ho sé. El que puc assegurar és que aquella teoria segons la qual d’uns pares lectors surten fills lectors, no funciona. A mi no, almenys.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s