Pàgina d'inici » Dietari » Xafarderums

Xafarderums

Ponç Pons creu, o creia – ja han passat més de 10 anys des de llavors-, que educar és sembrar amb amor, regar amb paciència i esperar amb convicció. Molt bé. Llir entre cards. Em sembla que es tracta també de seduir, commoure i convèncer. I, al capdavall, gairebé sempre, poc o molt, de reprimir. Segurament com més va més. I quina cultura, la catalana! Sempre devorant-nos entre nosaltres. Descobreixo, llegint Pons, què és un griu. No ho sabia. Animal fabulós meitat àguila meitat lleó. ¿De què deu servir? D’altra banda, ahir m’agradà Romeva. Només el com, es pot negociar. El què, ja no. Finalment anem a totes, però la meta final d’un viatge és un mateix i la riquesa més gran del món és tenir temps i salut per fer el que ens agrada. Llosques de cigarreta per terra. I les paraules finals de Borges, que estava més orgullós del que havia llegit que no pas del que havia escrit. Anoto, igualment, el pensament d’Epicur: l’estat que més convé a l’ànima és la indiferència serena. I el de sant Joan de la Creu (Juan de la Cruz): gran saviesa és saber callar i no mirar ni fer cas de cap dels xafarderums de poble que sempre ens arriben. La mort, a més a més, no mor mai.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s