Pàgina d'inici » Dietari » De vegades valdria més ser sord

De vegades valdria més ser sord

Qui no sap viure amb poc, sempre serà un esclau. Ponç Pons esmenta Horaci tan bon punt inicia Dillatari. Llibre anterior a El Rastre Blau de les Formigues, però d’una intensitat similar o fins i tot superior. Hi ha poesia en aquesta prosa. Els renous, els crits, la massificació, m’acuben i em trasbalsen, em fan patir. I aquell proverbi rus que diu que, quan compris una casa, mira també el veí que compres amb ella. Enguany encara no he anat a banyar, no em convé que em toqui el sol, però la veritat és també que una civilització proliferant i sobreexcitada ha romput per sempre el silenci dels mars. Hi ha vegades i estones que valdria més ser sord. Lector illòman nocturn. I tanta humitat, tanta calitja ardent…Déu també sua. Llengua catalana de Ponç Pons el dia de la Mare de Déu del Carme. Flexibilitat britànica, anglòfona, d’inventar vocables. Parcel·les menorquines, paret seca, i l’aljub que recull l’aigua de la pluja, i l’enderrossall de pedres caigudes perquè em despisto amb els llats d’un ca d’ulls trists. Menorca, el mar i la petita cala de Macaret. En el fons tens raó / i el que cal és deixar / tanta vana ferum / de glòria mundanal / per ser simple i senzill / jardiner d’un convent, / porter d’un hospital, / mestre alegre d’escola.

Sí, només per moments com aquest val la pena viure. I el record dels dies passats de quan els fills eren encara petits.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s