Pàgina d'inici » Dietari » Pleonasme

Pleonasme

No sé si Madame Bovary hagués llegit Madame Bovary no s’hauria deixat estar de tantes fantasies. No ho sé. Com és sabut, aquest és un llibre que en teoria acaba malament, de fet com tot a la vida, i no cal pas ser pessimista per adonar-se’n. Ser pessimistes en relació a les coses del món i de la vida en general és un pleonasme, una redundància, és a dir, consisteix a anticipar allò que efectivament passarà. L’important segurament és ser-ne conscients. Emma Bovary potser no era pessimista -ni tan sols hi devia pensar, pobreta- i potser per això mateix li passà el que li passà. Flaiano deia que els llibres veritablement immorals són els que pinten la vida de color de rosa, no pas els que en retraten els errors i els excessos. No hi ha pitjor pornografia que la sentimental, l’obscena expansió dels sentiments. Vacuïtat que només pot atreure i seduir a primera vista. No sé estar-me de dir, d’altra banda, fins a quin punt m’arriben a l’ànima certes expressions de monsieur Ibrahim i les Flors de l’Alcorà (2003) -entranyable Omar Sharif que veig justament ara que ens ha deixat. Ho diu el meu Alcorà (o la meva Bíblia). Espurnes de saviesa. El més fosc i el més obscur, però també el més lluminós de la vida. Chez l’arabe. Sinó que ni el carrer Blau d’aquell París dels 60 és de color blau ni l’àrab és àrab. I l’orgull no cal que ens el prenguem al peu de la lletra.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s