Pàgina d'inici » Dietari » La tragèdia més grossa

La tragèdia més grossa

Passava per una situació econòmica verament greu. Mancat de liquiditat i de tot el que se’n deriva. Formava part d’un club, però. Un club de socis que van avenir-se a facilitar-me crèdit, és a dir, a creure en mi i a rescatar-me. Naturalment, vaig signar i vaig, per tant, acceptar totes les condicions que els esmentats socis tenien com a norma. Vaig acceptar també els terminis de devolució de tots els cèntims que m’avançaren. Vaig anar fent com si res. Com si res no degués. I ara el crèdit se m’ha esgotat. Continuo sense tenir res i al damunt m’he gastat tot allò que em facilitaren els altres. Demano auxili i sé que no tinc cap raó. Que dec una veritable milionada i que no tinc amb què satisfer-la. I em queixo d’opressió i d’injustícia. Els socis m’amenacen de fer-me fora de la societat si demà mateix no compleixo l’establert i a mi no se m’acut res més sinó consultar la meva família, a veure què els sembla aquest tracte tan inhumà. Sisplau, mira que és fotut dependre d’Espanya, però avui la tragèdia més grossa que hi ha a Europa -a banda del salafisme que ens envolta- és ser grec d’aquesta Grècia d’avui, col·lapsada i ja no gens hel·lènica, i dependre de la batuta ignorant i estulta dels qui representa que ara hi manen segons decisió errònia d’aquesta mateixa família que ara es troba amb els bancs tancats i barrats. ¿Podran durar gaire temps més?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s