Pàgina d'inici » Dietari » Premonició de l’infern

Premonició de l’infern

De vegades, com ahir mateix, corro cap a Renard i el seu Diari. Preludi de la nit del foc i de les bruixes. Per allunyar i fer fora els mals esperits. Entenc el foc, símbol de renovació, i entenc les altres tres formes essencials de la matèria, aigua, aire, terra. No entenc, en canvi, el petard, estrèpit i terrabastall. ¿De què serveix? El petard se m’apareix sempre com a premonició de l’infern. Fins i tot els gossos s’hi espanten. I els nens petits. ¿Per què tirem petards? ¿Per què petem d’aquesta manera tot i que tinc la sensació que com més va tot això, potser i per sort, està anant a menys? La foguera renova i el tro destorba. Tapem-nos les orelles. I ja he deixat dit que, jo, ni un epitafi no voldré. O, en tot cas, que sigui justament aquest: no admeto ni tan sols un epitafi. D’altra banda, la política, que hauria de ser la cosa més bella del món -un ciutadà al servei del seu país- resulta, tanmateix, que és la més baixa i la més interessada. Perquè, encabat, el poble, aquest rei gandul i el seu lleig costum d’anar sempre en multitud a tot arreu. Ho veig perfectament des d’aquest balcó que dóna al carrer gairebé millor que si fos en un teatre. Per cert, que sembla ser que els jubilats podrem col·laborar en activitats d’ensenyament dels centres educatius. Sense compensació econòmica, però, esclar. Hauré de pensar-hi. Hi ha tantes coses que no tenen cap sentit! La veritat és que sí, que es pot canviar i continuar essent absurd. Renard.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s