Pàgina d'inici » Dietari » Dues menes de vida

Dues menes de vida

Salter, encara, després de 3 dies de no ser-ne ja contemporani. Ell se n’ha anat, però queda per sempre la perspectiva d’aquella carretera -tant és que hi hagis passat i circulat qui-sap les vegades-, i submergir-t’hi, sortir de casa i veure i sentir el que passa sempre amb ulls nous i nova mirada. Contemplar la vida i el que passa al teu voltant cada cop des d’un angle divers. Coratge, honestedat, sinceritat si és que això darrer és possible. (¿És possible ser sincer?). Segurament hi ha dues menes de vida: la que mostres portes enfora i et reconeixen els altres, i la teva pròpia, la de veritat, aquella que és sempre plena de dubtes. I l’aprenentatge final de la decepció. Salter sensual, precís, lluminós. També compassiu i bevedor i libidinós a més no poder. ¿Existí realment un temps en què el que intentaves era conèixer persones? I que consti que he dit conèixer, eh! I pensa que el fet de tenir tan sols memòria de tu mateix és com venerar una mota de pols. Decessos. Tant de bo es vagi perdent també de vista el fantasma que fins ara has estat. I, a més, avui s’ha mort Laura Antonelli. 73 anys. Recordo Malizia i L’Innocent ara mateix. Veritable mite de bellesa femenina, i de desig, que fou per a mi durant aquell temps de servei militar, i més enllà encara, i ella vivia l’esplèndida plenitud dels seus 35 anys de vida.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s