Pàgina d'inici » Dietari » Poder i vanitat

Poder i vanitat

Una part prou grossa de la mediocritat que ens envolta haurà estat avui investida de poders municipals. Traca i mocador. L’home comú, i la dona, clar. L’home comú que no ha tingut ni engendrat mai per ell mateix cap altre valor que aquell que els altres li han atribuït. Poder i vanitat del benefici propi, aquesta petitesa. Com que no ha estat en absolut habituat a fixar ell (ella) mateix (a) els valors -els valors del servei i del bon gust- no ha pogut mai atribuir-se’n cap altre que aquells que des de fora li han atribuït i potser ell (a) s’ha arribat a creure -diners, honors, poder, reputació. No res més. I així, de l’home comú, de la suma d’homes i dones comuns, sorgeix això que en diem la comunitat. Ni més ni menys. Com l’ase dels cops que assumeix tan sols els productes del que és negatiu. Les coses positives no s’haurien de valorar mai pel que pesen. Però investim-los, investim-los. Ases sota pell de lleons. És aquest, el nivell.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s