Pàgina d'inici » Dietari » El Danubi petit

El Danubi petit

És fotut ser a llocs d’on no coneixem prou la llengua. Alemanya, per exemple. Sí, és clar, hi ha l’anglès, ja ho sabem. Però no és el mateix. Amb l’anglès no deixes de tenir la consideració de turista. Les persones que parlen la llengua del lloc on són reben sempre un altre caliu, una altra acceptació, no ho sé. El cas és que a Alemanya l’anglès no és la nostra llengua ni la d’ells. En fi, fa uns quants anys vam ser a Ulm, encara a Baden-Würtenberg, si més no a la vora esquerre del riu. Perquè a la dreta hi ha Neu-Ulm, que ja és Baviera. La veritat és que ens feia gràcia veure el Danubi quan encara és petit, quan el seu recorregut encara és breu des del seu naixement a la propera Selva Negra. El Danubi petit, quan encara no s’ha eixamplat com s’eixampla d’aquí fins a la desembocadura a la llunyana Romania. Que diferent resulta la contemplació del Danubi en aquesta ciutat, a Ulm, de la sensació que produeix quan el veus, per exemple, a Bratislava! I el record d’aquelles paraules de Joan Sales: ¿Per què les coses ploren? ¿Per què riu l’atrocitat? La bellesa del món anuncia un Creador, la seva tristesa el proclama crucificat. Ulm i el Danubi. I Einstein hi va néixer el 1879. Però d’Einstein no sabem ben bé què dir, ni què fer-ne, si més no jo. La teoria de la Relativitat. Què vols que et digui! Amb tot el respecte que es mereix, però dóna’m Incerta Glòria. Hi ha també la Catedral, a Ulm. La Catedral amb l’agulla més alta del món (161 m.). Cinc segles es va allargar la seva construcció, des de finals del XIV fins a finals del XIX. Pujàrem els 768 graons i des de la plataforma de la torre i des del mirador de l’agulla contemplàrem la panoràmica de la ciutat, del Danubi, l’altiplà del Jura de Suàbia i dels Alps. Veiérem, també, gent molt ben vestida a Ulm. Gent que feia goig, gent que veies que respecta els altres i a ells mateixos. Enlloc pantalons retallats ni bermudes, ni les afroses samarretes sense mànigues, ni xancletes, evidentment. Al capdavall veníem d’un país que, en general, ha perdut el sentit de l’elegància i el respecte per les formes, un país on, en general, tot s’hi val. Ens hem arribat a creure massa moderns i, així, caiem en el menyspreu del fonamental, que és que la base del bon funcionament de les coses rau en la forma, en la bona educació, en el respecte cap a tu i cap als altres. La bellesa també és això. Érem en ple estiu, quedaven tan sols dos dies per tornar i ja sentíem la mandra de l’agost de Catalunya. Tanta terregada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s