Pàgina d'inici » Dietari » Romanços

Romanços

Però no. La superfície no és encara cap amagatall de res. Em miro ara mateix la de la gent que passa pel carrer i gairebé no n’hi veig cap, de profunditat. De veritat que no. Pla devia tenir tota la raó en afirmar que la cosa més profunda que tenim és la pell. I també Lichtenberg, en aquelles seves consideracions sobre els homes, en què podem llegir que només la superficialitat de la gent podem posar a favor nostre perquè el seu cor només es guanya a través del plaer sensible -i aquí digues-ne xocolatades, melindros, o aquelles llesques de pa amb tomàquet acompanyades de quatre embotits, no hi busquis gaire més refinaments, i tot de franc, només faltaria. I aleshores sí, el seu cor, la seva pell, a favor nostre. Lichtenberg, home de la segona meitat del XVIII, ho tenia ben clar. Tan clar com el fet que en aquell moment que ho escrigué encara era viu i respirava. Observa, observa i compara el posat tan divers d’aquesta gent en entrar a la casa de loteries i en sortir-ne. Hi entren de pressa i en surten ben a poc a poc i amb el cap cot. Tot plegat és com el discurs d’aquell catedràtic a unes bancades buides. De vegades no es tracta tant de la ignorància com de la nul·litat. En fi, no els vinguis amb romanços, a la gent. Romanços com aquesta pregunta emergida de la direcció d’UDC, tan profunda que no se sap ben bé si és una pregunta o què, però que en tot cas la formulen des del punt de vista de la legalitat espanyola i que persones com Rigol i d’altres ja han dit que hi votaran en contra. I tant que penso en Vermont, Santi. I tant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s